Què mireu, els nostres ulls, o què?

El primer dia d'escola

Superat el primer dia d'escola... encara queden coses per aprendre

Ja fa unes quantes setmanes, però me'n recordo molt, i crec que podria ser un d'aquells records que saps que t'acompanyaran tota la vida. Vaig despertar la Nienke ben aviat, jo més nerviosa que ella. Li vaig deixar triar la roba, i es va posar la samarreta de la Kitty. Es va deixar pentinar, va voler dos clips, un a cada costat. Li vam posar les sabates, la motxilla nova. Em va agafar fort la mà i vam sortir, caminant una mica de pressa. Mentre travessàvem el parc, em va anar envaint la sensació que la portava a l'escorxador. Ella caminava amb tanta energia, tan contenta, i jo només podia pensar que al cap de pocs minuts segurament estaria plorant.

Quan vam arribar a l'escola i va veure tants de pares i nens, les passes alegres de la Nienke es van anar alentint. A mi gairebé se'm saltaven les llàgrimes, de pena preventiva i d'emoció, molta emoció, perquè un dia era tan petitona i ara ja va a l'escola. Vam anar fins al passadisset de P-3 a buscar el seu nom a la llista, per veure quina aula li tocava. Va resultar que a la dels Picarols, separada de la seva amiga de l'ànima. Vam acostar-nos a la porta; aquí a la Nienke ja l'havíem d'arrossegar. Tot de nens plorant, un munt de mestres i pares convencent-los (sense gaire èxit) que no passava res... quan ho va veure, va entendre de seguida que això de l'escola de grans era una enganyifa i que no li interessava gens. I va començar a plorar. I quan ens en vam anar, encara plorava.

L'endemà al matí se'ns escapava quan la volíem vestir, es va amagar plorant sota la taula del menjador, dient que no hi volia anar, que es volia quedar a casa... Al final vam travessar el parc mig a contracor, amb la història (que des de llavors hem repetit molt) del meu primer dia d'escola.

La Nienke va plorar exactament quatre dies: el divendres es va quedar tranquil·la amb la promesa que l'aniríem a buscar a l'hora de dinar, perquè era l'aniversari del Guillem. I després ja no ha tornat a plorar, i fins i tot sembla que hi va feliç. Una altra cosa que hem passat!

Aprenent a parlar (VI)

Avui és jornada de reflexió: com que demà la Nienke començarà a anar a l'escola de grans, no puc evitar pensar que s'està fent gran, i que me n'adono contínuament amb les coses que fa. Pensa tant, i enraona tan bé, es recorda de moltes coses... de dia en dia, veus que va tancant etapes i obrint-ne de noves (sense tenir-ne ni idea, és clar). El passat és ahir, quan ella era petita; i el futur és demà, una mena de nebulosa que no sabem fins a quin punt entèn. Quina sort, poder viure el present com ella, amb energia inesgotable i optimisme constant. I com que si parlo de centímetres o kilos els avenços són menys espectaculars (en això té a qui assemblar-se), dedicaré aquesta entrada a les últimes novetats lingüístiques.

Conjugacions diverses:

obrit (obert), vinit (vingut), traurat (tret), coneixava (coneixia), vinit (vingut), naixat (nascut)

Que ella és molt gran ho té clar:

[S'acaba el biberó] JO: Et faràs molt gran!

NIENKE: Jo ja he fet gran.

Repartint culpes: me la trobo escampant tots els estris de la cuineta per la terrassa.

JO: Nienke, juguem amb compte, eh?

NIENKE: Jo sí, l'osset no.

Establint normes: un dia, portava una estona dient que no a tot, així que jo també vaig posar-m'hi.
JO: No! No! No!
NIENKE: Mama, no diguis no. Jo sí: no!

Les coses clares: si no vol tornar a casa, no vol tornar. Aquí teniu el diàleg que vam mantenir per telèfon un dia que es va quedar a casa d'una amigueta:
NIENKE: -Mama! M'estic portant molt bé!
JO: -Ah, que bé! I has jugat molt?
NIENKE: -Sí. Adéu! [i penja]

Algunes nomenclatures curioses:

un pastís gros per saltar -> castell inflable

una santatecla -> una església

la primera (com les maduixes) -> la primavera (quan surten les maduixes)

Canvis vocàlics:

defícil, terita, pescina

Un dia que la Lisa plorava:

-Mama, vull que paris la Lisa.

I que no m'ho deixi: estem de ple a l'època del "per què?". I així va passar que un dia vam tenir aquest diàleg:

JO [al límit de la meva paciència]: Nienke, per què sempre dius per què?

NIENKE [sincera]: Perquè m'agrada.

Migdiades

Al llarg de l'estiu la Nin ha perdut l'hàbit (que no la necessitat) de fer migdiades. D'aquí a pocs dies començarà a anar a l'escola de grans i allà, en teoria, tornarà a fer la migdiada cada dia. Però mentrestant resulta que a casa tenim una altra petitona que de moment sí que dorm unes migdiades magnífiques, i per això hem d'ensenyar a la Nienke que mentre els petits dormen cal estar en silenci. La cosa fracassa estrepitosament (mai més ben dit), però de vegades els ossets també fan la migdiada, i aleshores el silenci es respecta una miqueta més.

Em vénen ganes de fer-me un lloc al sofà i arraulir-m'hi amb tota la colla

Esperant santa Tecla

Falten pocs dies per santa Tecla. Abans vindran el primer dia d'escola i, segurament, l'últim dia de platja i de piscina... Una de les coses interessants que passaran per santa Tecla serà que la Nienke donarà els seus xumets a la Víbria (ja veurem si la cosa triomfa), ella de moment n'està molt convençuda. Repeteix els noms de les bèsties del seguici i cada cop que passem per darrere de l'Antiga Audiència mira aviam si tenen la porta dels gegants oberta.

Això va ser per Sant Magí 2011

Cabells

Com que ella és d'aquest color i jo d'aquest altre, hi ha qui em pregunta si li tenyeixo els cabells o si li poso aigua oxigenada. Doncs no, ni xampú de camamilla. Aquest estiu s'ha banyat tant a la piscina que al clatell li han quedat una mica verds i tot; però abans d'anar a l'escola de grans ja els tallarem, i després només faltarà que em deixi pentinar-la (el pànic al raspall dels cabells sí que és herència meva) i tornaran a ser tan bonics com sempre.

Passen tantes coses

Han passat tantes coses i no he trobat el moment d'anar-les explicant! Avui és l'aniversari de la Nienke, que ha fet tres anys. Feia tot l'estiu que esperàvem el dia de l'aniversari, i ha estat un dia molt bonic i emocionant, però com que la festa en si no la farem fins demà, encara no en parlaré. Sí que cal introduir d'una vegada a aquest blog a qui en serà la segona protagonista, la Lisa, que va néixer fantàstica i ràpida i molt bona nena ara fa tres setmanes i mitja, el dia 20 de juliol.

A la Nienke li toca ara fer-li lloc a la seva vida. Primer serà compartir el temps dels pares, una mica més endavant, l'habitació, després les joguines, la banyera i el seient de darrere del cotxe, i finalment espero que els jocs i les bones estones. Vist així, fer-li lloc al blog és el de menys. I espero que a banda de compartir per necessitat, vingui el dia que comparteixin perquè elles volen, que s'estimin i que quan siguin grans puguin comptar l'una amb l'altra. I és que la Nienke no ho sap, però si hem fet la Lisa ha estat, en un 50%, per egoisme patern, perquè els bebès són tan monos i els nens fan tanta gràcia, però en l'altre 50%, per altruisme patern, per a ella.