Hem tornat a pujar a quedar-nos a dormir a Prades després de gairebé dos anys. Encara que a la casa li cal feina (de professional, s'entén, que nosaltres no som precisament hàbils amb el pic i la pala, o com se diguin els estris de paleta) el verd des de totes les finestres, l'espai i la calma ens han convençut de tornar-hi aviat. A més, d'aquesta manera l'estada té un punt d'acampada que encara ho fa tot més divertit. La Nienke i la Lis van explorar tota la casa i van tenir molt d'èxit el guinyol i el soterrani secret de sota la cuina. Que a sobre hi hagi alguna habitació extra per oferir als amiguets que vulguin venir, arrodoneix les perspectives per a aquest estiu. Ja us vaig parlar de les meves
intencions; doncs ara és el moment de posar-les en pràctica.
|
Fins i tot als més desganats se'ls desperta la gana |
|
La Nienke va provar tots els arbres |