dimecres, 30 de novembre del 2011

La Nienke fa de germana gran

Una de les coses que més il·lusió em fa que em preguntin és si la Nienke ha estat gelosa de la Lisa. De moment la resposta és que gens. Al contrari, se l'estima molt, demana tocar-la, que l'hi assegui al costadet, ens informa de si plora o riu, i últimament també vol que la fiquem ("molta estona") a la banyera amb ella ("a la banyera de grans"). 

No sé ben bé per què hem tingut tanta sort, amb això. A mi és una cosa que em preocupava, perquè la Nienke no havia tingut mai competència, però s'ho ha pres la mar de bé. Però crec que hi han pogut influir uns quants elements. Primer, que mentre jo vaig estar embarassada no vam parlar mai de "germaneta", ni vam dir que tindria una nena per jugar, ni res així. Sempre li dèiem el bebè: un bebè que no farà res, que l'haurem de cuidar, dormirà molt, etc. Potser això va servir perquè es fes més la idea del que venia. Després, com que jo no crec en el pit a demanda, des del començament vam poder organitzar les preses de pit de la Lisa i entremig tenia temps que sabia que podia dedicar íntegrament a la Nienke, perquè no se sentís desplaçada més que en els moments que la Lisa havia de menjar. 

I l'element més important de tots ha estat, segur, la Lisa mateix. Com que és dormidora i bona nena, la Nienke no ha hagut de cedir gaire protagonisme. O potser no ha estat cap d'aquestes coses i és només pura bona sort. També m'ho creuria; fa uns anys que em sento tan afortunada que tinc por d'estar-me gastant la  sort de tota la vida.

El vídeo és d'avui a la tarda, que la Lis ha dedicat les primeres (i nombroses) rialles a la Nin. 


diumenge, 13 de novembre del 2011

Petites perles I

Això ja no és cap bebè, és una nena.

Crec que ha arribat el moment de deixar enrere les entrades titulades "Aprenent a parlar" i donar per fet que la Nienke, de parlar ja en sap. M'agrada molt escoltar-la i veure com explica les coses, i sobretot com descriu els conceptes quan no sap una paraula. Suposo que per deformació professional, sempre recordaré la seva primera subordinada ("Com es diu el nen que té ulleres?"). He anat veient com el seu llenguatge passava de paraules a frases, i després com aquestes frases es poblaven d'adjectius i adverbis. De vegades encara ens toca desxifrar alguna paraula, o sigui que continuaré fent una mica de diccionari, però en conjunt la majoria de coses gracioses que diu ja no són perquè no ho sàpiga dir millor, sinó perquè són com finestres a l'estructura mental i a la manera d'entendre les coses d'un cervellet de tres anys. Així que avui estreno sèrie: "Petites perles". Espero que a tothom li facin tanta gràcia com a mi!

Algunes de l'escola
-A la meva classe hi ha l'Abril Martínez i l'Abril normal. (-> és a dir, l'Abril que ja coneixia de la llar d'infants i una de nova).

- Canteu cançons?
- Sí, la de les formiguetes no la sap, la Montse.

Li dono l'entrepà que li he portat per berenar. Resposta de la Nienke:
- Molt bé, mama! La Montse et donarà un gomet!

A l'escola hi ha nens grans, però viuen a dalt.

Diccionari
- Ha vingut el ball de la gimnàstica. Tenien uns pals amb floretes.   (-> el ball de les gitanes)
- Vull una mica de ment perquè tinc mal a la panxeta. (-> un medicament)
- Un cotxe molt alt molt alt que arriba a dalt de tot (-> una grua)

Cada dia sóc més viva
[El mal de panxa] se me passarà si miro simpsons.
[Quan vull anar-me'n de l'habitació on ella està jugant] Mama per allà no pots passar, que hi ha obres.
[Quan negociem temps] Jo: Només una estoneta. Nienke: Dues estonetes.

dissabte, 5 de novembre del 2011

La petita faquir

Avui una entrada plena de fotos, perquè ningú no s'hagi d'avorrir llegint. A més, una entrada que podríem qualificar de recopilatòria, amb un munt de fotos que devia de fa temps.

La Nienke sempre ha estat de les que s'adormen i després no paren de regirar-se, destapar-se, i anar clavant coces i canviant de postura al llarg de la nit. Vaja, que ni els pares més convençuts no podrien fer-hi collit més d'un parell de nits. Mai no li ha agradat anar-se'n a dormir i per això, quan s'adorm, saps que és perquè no s'aguanta més. Això pot passar més o menys a qualsevol lloc. I així, a poc a poc, ha anat desenvolupant una capacitat digna d'un faquir d'adormir-se en les postures i als llocs més insospitats. Aquí en teniu un petit tast...

De costat i als peus del llit...

A braços (mooolt inusual)
No em direu que pot ser còmode, això
Per no parlar d'això...

O això.

Ara, una postura que sempre li ha agradat és dormir així, amb el cul enlaire...






I, per si fos poc, es veu que la cosa corre per la família. Vet aquí com dorm la Lisa:
Lisa filla meva quan llegeixis això:
prometo dedicar-te més posts, eh?