divendres, 15 de juny del 2012

Multilingüisme

Estem sense Nienke, perquè desafiant un cel rúfol i amenaçador, se n'ha anat amb els avis a passar el dia i una nit al vaixell de vela que l'Opa té a Zeeland. Després d'una hora de camí, ens han trucat des del cotxe per preguntar què volia dir una frase que la Nienke ha repetit (en català) una vegada i una altra durant el trajecte: "Falta molt?". Ara ja li hem ensenyat a dir en neerlandès, i així els avis també podran gaudir de la pregunta més preguntada a tots els viatges amb cotxe amb criatures.

Ahir vam descobrir aquest parc amagadet prop de casa els avis

Tot això vol dir dues coses. Per a la Nienke, que se'n va a passar-s'ho bomba i té pressa per arribar. Per a nosaltres, que l'esforç d'immersió lingüística (parcial i intermitent, però fem el que podem) encara no està donant tot el fruit que esperem que donarà a la llarga. La Nienke entén la llengua del pare perfectament, cosa que no cal ni dir que valorem i que és molt important. A més, l'entén tant quan l'hi parla ell com quan l'hi parlen altres. Ho ha aconseguit a còpia de viatges a Holanda, visites d'amics i satèl·lit per poder rebre la televisió holandesa. No és que posem la Nin expressament a mirar dibuixos en neerlandès (ni podríem, perquè els nens holandesos surten de l'escola molta estona abans, i quan la Nin arriba a casa ja no en fan, de dibuixos), però quan la tele està encesa la sent de fons, i sabem que l'entén.

Ara bé, a pesar del contacte freqüent i de la constància del Bram, el coneixement que la Nienke té de la llengua és molt passiu. Tot això és perfectament normal. Tot va al ritme que ja ens esperàvem. Sabem, perquè tots dos som de lletres (i, de fet, de llengua), que cal molt d'esforç. La gent sol dir que els nens són com esponges, però sense immersió, no n'hi ha prou de ser una esponja. En fi, que com amb totes les altres coses, cal paciència!

Una anècdota: fa uns quants mesos es va quedar a dormir a casa dels tiets. L'endemà vaig preguntar al germà del Bram si s'havien entès. I em va dir que havien trobat el sistema perfecte: fer-li preguntes de sí o no. A males, sempre pot fer servir aquest sistema! Com quan érem petits i jugàvem a endevinar un personatge.

dimarts, 5 de juny del 2012

Una bicicleta ben carregada

La Lis per fi pesa 9 kilos i pot anar a la cadireta de bici de la Nin quan era petita, que hem recuperat i enganxat  un altre cop a la bici. Ara el Bram es pot passejar tot orgullós amb dues nenes, com si la gent no ens mirés prou quan només en portàvem una...

A punt d'engegar
Ho vam estrenar dissabte passat per anar a una festa. L'anada, de baixada, ràpids com el vent; i la tornada, de pujada, amb el Bram fent cames i les nenes mig adormides. Al final, dues nenes felices (la Lis pujava a la bici per primer cop i s'ho va passar bomba) i els seus pares la mar de contents d'haver recuperat el nostre mitjà de transport preferit.