divendres, 17 de juny del 2011

En tinc ganes però també ho trobaré a faltar


En tinc ganes quan la Nin vol que l'agafi, quan em voldria enfilar darrere d'ella, quan una piloteta rodola sota el sofà, quan veig algú que es pren una canyeta fresqueta en una terrassa. Però també sé que la trobaré a faltar, la panxa de pell tibant i fineta que les meves mans troben contínuament, els copets de la nena per recordar-me que hi és, l'amabilitat dels desconeguts,  les manetes i les carones dels nens de la guarde que se m'acosten, em toquen la panxa i em pregunten: "Tens un bebè?".
Per bé o per mal, és una cosa totalment fora del meu control, i ja no queda gaire.

Cara de concentració

La Nienke i la seva germaneta es portaran la mateixa diferència de temps que jo i la Sara. El naixement de la Sara és el primer record que tinc; en canvi, no me'n recordo gens de la panxa on va estar fins aleshores. Per això, i perquè fins ara la panxa havia estat més una font de molèsties per a la Nin que no pas una cosa interessant, últimament estem intentant fer-la una mica més memorable amb el joc de pintar-hi. Vaig comprar ceres de les de maquillatge que fan servir per pintar la cara dels nens per Carnestoltes i ens dediquem a fer dibuixos a la panxa. L'emoció de no haver de cenyir-se als "arbitraris" confins d'un full de paper és suficient perquè la Nienke estigui disposada a pintar-me la panxa sempre que l'hi proposo, i també ho proposa ella molt sovint. Així que tenim un joc nou, que també trobaré a faltar quan l'embaràs s'acabi. No ho sé, potser al final haurà durat massa poc.

dimarts, 14 de juny del 2011

El bebè de la Nienke sortirà a l'estiu

El bebè de la Nienke, que encara és a la panxa de la mama, de moment no té nom. La Nin, com que ha vist que és una broma que fa gràcia, sempre que algú li pregunta com es dirà contesta que "Xocolata" (o, de vegades, "nena xocolata"). Sap que serà una nena molt petita, que no tindrà dents, ni caminarà, que haurà de portar bolquers. Sap que l'haurem de cuidar, que li rentarem el culet quan faci caca, que la banyarem en una banyereta, que tindrà un llitet petit per dormir i una cadireta petita per anar a passejar. Però la informació més important, la que la Nin més repeteix, és que sortirà a l'estiu.

Ja veurem com anirà quan arribi l'hora, però de moment sembla que li fa il·lusió, encara que de vegades, per exemple a la banyera o quan vol anar a coll, la meva panxa li faci nosa. Llavors vol que el bebè surti avui. Em diuen de la guarderia que en parla molt, que repeteix el que li diem, que explica als altres nens que tindrà un bebè. La cosa es va tornant imminent a poc a poc (avui entro al vuitè mes), així que aviat sabrem si tota aquesta preparació ha servit.

De vegades el seu osset petit és un bebè com el de la mama. Se'l posa sota la samarreta, i diu que naixerà a l'estiu. Però un dels moments més monos va ser quan se'l va posar al pit i va declarar que "l'osset menja melic" (suposo que el mugró li sembla un altre melic). Ho ha fet un parell de cops, i un d'ells vaig poder enganxar-la i fer aquesta foto.

L'osset menja melic

dimarts, 7 de juny del 2011

La teva nena està súper

Aquí veieu el muntatge
No podia ser d'altra manera, ni nosaltres tampoc no ho havíem dubtat gens: la Nienke s'ho va passar bomba de càmping. Tant, que el dissabte, el primer matí que es va tornar a despertar al seu llit, ja vam tenir aquest diàleg:

- Que està obert el cole?
- No, avui no.
[veu esperançada:] - I el càmping?

La primera tarda que era fora de casa, va ploure molt. Això a les mares primerenques que acabem d'enviar la nostra nena de càmping per primer cop a la vida ens fa patir una mica, encara que he de dir que sempre vaig pensar que les educadores en saben més que jo, que no devia ser el primer cop que els plovia, i que ja devien tenir un pla B pensat. Tot i així, vaig anar a mirar el radar de meteo.cat i vaig veure que era un núvol intens però petit, i vaig enviar un sms d'ànims a la Montse, la directora de la llar d'infants. Al cap de poc em va arribar un missatget que em va acompanyar la resta de l'absència de la Nienke: "Gràcies. La teva nena està súper". I és que no podia ser d'altra manera: tenia tots els ingredients per passar-s'ho la mar de bé, i coneguent-la, devia estar aprofitant-los tots.

Quan la vam anar a buscar el divendres ens va ensenyar la mar de feliç on havia dormit, on eren les dutxes, com s'anava a la platja... I les educadores ens van explicar que havia estat alegre tota l'estona (no havia volgut ni xumets ni bibes, ehem ehem, que potser és que a casa ens pren el pèl?), que a la mínima que es descuidaven ja s'havia descalçat i se la trobaven enfilant-se per aquí i per allà... Asilvestrada com és aquesta criatura, devia estar perfectament al seu ambient. Es veu que haurem de pujar més sovint a Prades!

La Nienke ens ensenya la seva tenda

dijous, 2 de juny del 2011

Sense nena

La Nin ja s'ha quedat moltes vegades a dormir a casa dels avis o dels tiets, però avui per primer cop es queda a dormir fora no perquè nosaltres tinguem alguna cosa a fer, sinó per una activitat seva. És el primer cop que ens deixa sols a casa. Concretament, està de càmping a Altafulla, passant-s'ho bomba i segur que pensant molt menys en nosaltres que nosaltres en ella! En dies així, els pares fem introspecció. Que la nena es fa gran, que la nostra vida ha canviat... 

Per això he pensat que avui penjaria unes quantes fotos que tinc d'escenes quotidianes sense nena, els petits rastres que deixa al jugar i que sempre que me'ls trobo fan que em pessigollegi una mica aquell tros de la panxa que hi ha entre el cor i l'estómac i que s'activa quan estàs enamorat o tens una filleta preciosa, i t'escampa per tot el cos una escalfor dolça que deu ser l'expressió física més indiscutible de la felicitat.

Al passadís de casa, tot d'ossets amb un motllo de magdalena al nas.
Explicació: "Tenien set i beuen aigua".

La Nienke, a les nou del matí i molt més desperta que els seus pares,
va aparèixer pel nostre llit amb aquest magnífic "avió de Duplo".

Ossets al forn de la cuineta