Sense nena

La Nin ja s'ha quedat moltes vegades a dormir a casa dels avis o dels tiets, però avui per primer cop es queda a dormir fora no perquè nosaltres tinguem alguna cosa a fer, sinó per una activitat seva. És el primer cop que ens deixa sols a casa. Concretament, està de càmping a Altafulla, passant-s'ho bomba i segur que pensant molt menys en nosaltres que nosaltres en ella! En dies així, els pares fem introspecció. Que la nena es fa gran, que la nostra vida ha canviat... 

Per això he pensat que avui penjaria unes quantes fotos que tinc d'escenes quotidianes sense nena, els petits rastres que deixa al jugar i que sempre que me'ls trobo fan que em pessigollegi una mica aquell tros de la panxa que hi ha entre el cor i l'estómac i que s'activa quan estàs enamorat o tens una filleta preciosa, i t'escampa per tot el cos una escalfor dolça que deu ser l'expressió física més indiscutible de la felicitat.

Al passadís de casa, tot d'ossets amb un motllo de magdalena al nas.
Explicació: "Tenien set i beuen aigua".

La Nienke, a les nou del matí i molt més desperta que els seus pares,
va aparèixer pel nostre llit amb aquest magnífic "avió de Duplo".

Ossets al forn de la cuineta