dilluns, 2 de febrer del 2015

D'avui no passa

És una d'aquelles frases mantra. Vas esquivant piles de roba bruta i neta, joguines desordenades, la carcassa de l'ordinador que se't va morir la setmana passada, botes d'esquí, brossa per llençar, quadres per penjar, pòsters per emmarcar, i te la vas repetint. Però també s'aplica a coses que no et trobes davant del nas cada dia, i que per això mateix, encara s'allarguen més: triar fotos de les nenes, ordenar fons d'armari, reorganitzar la cuina, buscar un ordre lògic als llibres perquè t'hi càpiguen, trobar lloc a les joguines noves, classificar papers... i escriure al blog. Surto de la pausa més llarga, i no perquè ja no tingui ganes d'escriure; s'hi han sumat una època de molta feina, i la mort del meu disc dur, amb la qual es van perdre dues entrades ja escrites i ben carregades (de les de diccionari, cosa que fa que sigui de molt mal pair). 

Però aquestes nenes no esperen a ningú. No parem de fer coses i n'hi ha moltes que valdria la pena compartir aquí. Perquè l'ordre lògic no quedi més destarotat encara, permeteu-me fer un salt temporal i tornar enrere fins al Nadal, encara que ja som a febrer. I els propers dies intentaré posar-me al dia de gener, que ha estat un mes ple de coses xules, i potser encara aconseguiré parlar del febrer abans del març. 

No vull que escriure el blog sigui una obligació. Mentre picava aquestes paraules i triava les fotos ja em sentia culpable perquè és una estona que em menjo a la feina i, per tant, a les meves hores de son. Però és que feia massa dies, i així, encara que sigui una cosa senzilla, almenys publico una entrada. D'avui no passa.


Obrint els primers regals
Al cap de res la nina ja estava despullada i amb la trena desfeta

Quan hi ha molta gent, la Nin sempre es busca refugis
i sovint acaba sota d'alguna taula
Final d'un dia esgotador