divendres, 21 de febrer del 2020

Carnaval

No he estat mai gaire carnavalera i recordo amb bastant disgust que la mestra de tercer i quart ens obligava a pintar-nos la cara. Fins i tot un any que vaig anar de taula (!) va decidir que m'havia de pintar les galtes de groc perquè eren les bombetes del llum (portava la pantalla del llum al cap. La disfressa deu sonar estranya però era fantàstica, caldria veure si n'hi ha alguna foto).
Mentrestant he descobert que el secret del Carnaval és tenir-ne ganes. No me'n surto cada any però de tant en tant hi ha una disfressa o un grup de gent que t'engresca i aconsegueixes que et vingui de gust sortir en forma d'alter ego amb vareta de bruixot o uniforme d'escolar japonesa. 

Aquí teniu el Harry (ja sense ulleres), la Ginny, el Ron
 i la fantasma del lavabo (ella sí, amb ulleres)

Enguany no faig promeses, però almenys ja hem començat a escalfar motors amb el dia dels pentinats esbojarrats a l'escola. Com podeu veure, a la família tenim grans artistes (ho puc dir perquè jo no sóc), i entre tots han preparat un esmorzar deliciós de llet amb magdalenes.