A qui no li agrada el Nadal és que no té nens (II): el parc de Nadal

El parc de Nadal (de Reus) és un dels records que tinc de quan era petita. El meu pare ens hi duia cada any. Recordo una mena de pavelló una mica desangelat i un munt de tallers fantàstics. Els últims anys, fins i tot una tirolina. I cues, moltes cues. Crec que des d'aleshores i avui que he tornat a trepitjar un parc de Nadal (el de Tarragona, que quan jo era petita crec que no es feia) deuen haver passat vint-i-cinc anys. Potser hem tingut sort amb l'hora, però no hi havia gaire gent i la Nienke ha xalat de mala manera. Hi havia tallers, però també atraccions de fira i, sobretot, "txintxables", és a dir, "inflables". Abans tots eren castells, però ara n'hi ha d'un munt de formes i són una de les coses preferides de la Nienke. Per cert que al de la colla jove ja me la volien reclutar, ja us he explicat altres vegades que és una grimpaire nata. En fi, que no ha estat l'experiència estressant i cansada que jo m'esperava. Potser encara hi tornarem, abans no s'acabin les vacances.

No tinc cap foto digna, totes són d'acció

A qui no li agrada el Nadal és que no té nens (I): el tió

Aquest és el primer Nadal que la Nienke és una mica conscient del que passa, però alhora encara és prou petita per no entendre res de res. No sé si mai m'ho passaré tan bé amb ella com aquest Nadal que tot és nou i màgic. Moltes estones ni hi pensa, en el Nadal, i això que és aquí mateix; viu el present, literalment, i pensar en coses que encara han de passar li ocupa molt poques neurones. 

Però de tant en tant se'n recorda o l'hi recordem, i els ulls se li il·luminen amb tanta intensitat que crec que podríem apagar el llum i encara ens hi veuríem. El cor se m'escalfa i és com si portés la meva pròpia estufeta incorporada, i l'únic que vull és abraçar-la i congelar-la tal com és, per sempre.

Totes les boles van quedar al mateix racó

Només us diré que ha adoptat el tió de tal manera que no només li dóna menjar, sinó que l'ha convertit en un membre més de la família, que mira la tele amb nosaltres, passeja per casa i juga amb ella. "És el meu fillet", ens va dir l'altre dia. I quan li vaig dir que d'aquí a un parell de dies li portarien regals, va contestar: "I al tió també, perquè s'ha portat molt bé". I després se'n va anar corrents cap a ell, rient i cridant: "Ho has sentit, tió? Ens portaran regals, a tu i a mi!".

Més content que...

La nena més xula del barri

La frase feta de tota la vida diu "més content que un nen amb sabates noves". Qui té fills, sap que la frase és ben certa. Però també està clar que la cultura popular és antiga, i que si la frase s'inventés avui dia, seria així: "Més content que una nena amb botes d'aigua". 

Sinterklaas

Tots els nens holandesos saben que Sinterklaas, sant Nicolau, viu a Espanya i cada novembre surt de Madrid i fa un llarg i perillós viatge en vaixell (sí, sí, des de Madrid en vaixell de vapor) per anar a Holanda i portar-los regals la nit del 5 de desembre. Bé, sempre que s'hagin portat bé, perquè sant Nicolau té un llibre molt gros on apunta qui fa bondat i qui no, i els nens que s'han portat malament, els pren cap a Espanya dins d'un sac.

Enguany la Nienke ha celebrat Sinterklaas per primer cop. Han faltat alguns elements, perquè no vam deixar la sabata preparada al costat de la finestra, ni vam mirar el diari de bord de sant Nicolau, un programa de televisió que explica cada dia les vicissituds del viatge en vaixell (passen grans aventures, com ara tempestes i atacs de pirates, i els pobres nens deuen acabar dels nervis; però els regals al final sempre acaben arribant a temps). Però sí que teníem tots les nostres inicials de xocolata, i a la tarda ens vam distribuir per tots els racons de la casa per fer les manualitats que cal per amagar-hi els regals (en el cas dels grans, es fa un amic invisible i el regal s'amaga en una manualitat, de manera que no només no saps qui et fa el regal, sinó que quan te'l fan, no saps què és. De vegades fa pena destrossar aquelles obres d'art per trobar el que hi ha dins!).

Sant Nicolau és un artista i sap
que l'avi de la Nin és un gran navegant

A la nit, vam sentir que trucaven a la porta, tots vam córrer a obrir i... davant de la porta hi havia sacs plens de regals! La Nienke va tenir molta feina a obrir els regals, i això que calia paciència, perquè alguns anaven acompanyats de poemes (això a Sinterklaas li agrada molt). I aquests poemes s'han de llegir abans de desembolicar el paquet, perquè els missatges personals del sant són sempre molt savis, o si no, com a mínim divertits. I rimats! Una feinada, el pobre, deu quedar ben cansat després de pensar tants rodolins.

Primer confirmem que hi hagi regals

I ràpid cap a dins!