diumenge, 24 d’octubre de 2010

La petita escaladora


Tot és distreure's un moment i la Nienke ja s'està enfilant per algun lloc: a les reixes de la terrassa, al balcó del Mediterrani, a les baranes de les escales o, com aquí, a una tanca que hem trobat pel carrer i de la qual ha pujat i baixat, la mar de feliç i sense cap mena de por, unes quatre o cinc vegades, tota l'estona que he trigat a prendre'm el cafè amb llet que duia i a xerrar amb les senyores, una d'elles una monja grassoneta, que anaven passant i opinant.

5 comentaris:

  1. Quin perill! li te por al soroll de l'aigua al buidar-se, i es capaç de trepar tan alt!! Faltaran ulls per vigilar-la....

    ResponElimina
  2. ja sabeu, teniu una futura anxaneta a casa!!

    ResponElimina
  3. Caram, tu! Amb aquesta no és val a badar!

    ResponElimina