La petita escaladora

Tot és distreure's un moment i la Nienke ja s'està enfilant per algun lloc: a les reixes de la terrassa, al balcó del Mediterrani, a les baranes de les escales o, com aquí, a una tanca que hem trobat pel carrer i de la qual ha pujat i baixat, la mar de feliç i sense cap mena de por, unes quatre o cinc vegades, tota l'estona que he trigat a prendre'm el cafè amb llet que duia i a xerrar amb les senyores, una d'elles una monja grassoneta, que anaven passant i opinant.