Panellets

La vida és un enfilall d'etapes, de vegades un dia t'adones que de cop has entrat en una fase nova. Ahir vaig tenir un moment d'aquests, quan la Nin va aparèixer de la llar amb aquesta bosseta de paper de celofan que contenia dos panellets, un de coco i un d'aquells amb una taca de no sé què dolçot que mai no he tastat per por que sigui codonyat, presumptament fets per ella. Així que em vaig menjar la mar d'orgullosa el de coco (la mestra de la Nienke fa uns panellets molt bons) i vaig deixar l'altre sobre el marbre.

Dels panellets, la Nin en diu "pilotes", així que ja us podeu imaginar per a què els utilitza.  El segon panellet, després que uns peuets talla 21 el xutessin per tot el menjador, no se'l va menjar ningú. El misteri de què és aquella taca vermellosa quedarà per a l'any que ve; sort que la castanyada és cada tardor i que ara sóc a l'etapa de la meva vida en què menjo panellets que fa la meva filla.