Escenes quotidianes

De vegades hi ha fotos sense nenes que diuen molt d'elles. En aquesta època de la meva vida plena de TikToks (l'una), Powerdirectors (l'altra) i selfis (totes dues), n'he triat justament dues on elles no hi surten, però que expliquen coses del nostre dia a dia.

1)

Vas a comprar bolets i conill expressament perquè tens un matí de cap de setmana lliure i cuinaràs. Fas un arròs que et queda boníssim. Observeu al racó dels fogons un cassó petit amb aigua: és per bullir l'arròs blanc de les nenes, que l'arròs "amb coses" no els agrada...

2) Tens una impressora nova i grossa que ha arribat amb una caixa enorme. Comentes que un dia vas fer un post al blog sobre jugar amb caixes (aquest). De seguida busquen una altra caixa per tenir-ne dues i fer-se cadascuna una caseta ben còmoda i decorada... des d'on mirar la tele. Amb el nom, per no confondre's.

L'holandès

"Els nens són com esponges", diu la gent, i potser és veritat que són com esponges comparant amb els adults, però també és veritat que les llengües que no són la d'immersió a l'escola no s'aprenen sense esforç. A banda que son pare els hi parla sempre en holandès, hem fet l'esforç que mirin la televisió en holandès, de llegir-los contes en holandès i d'anar a Holanda i rebre visites d'Holanda sovint... i tot i així no tenen el nivell de les llengües de l'escola, i en el cas de la Lis, l'holandès està molt amanit d'anglès, que últimament és l'idioma que per qüestió d'oferta a Netflix ens desplaça l'holandès a la tele. Però sempre vas pensant que en algun lloc, dorment, hi ha d'haver tots els coneixements passius acumulats al llarg dels anys, i quan surt a la llum, t'adones que tant d'esforç no ha estat inútil. 

Per a mi un d'aquests moments ha estat aquest estiu, quan vaig veure la Nin jugant a Codi Secret (un joc que la gràcia que té és als sinònims, homònims i relacions culturals/lingüístiques) en holandès, envoltada d'holandesos adults, sense intervenció dels seus pares. 

Ella no s'agrada a la foto però jo estic tan orgullosa d'ella que encara la trobo més guapa que de normal.

La Nin, "dictant" i controlant el temps

Ulleres

D'aquest hivern passat tenim una novetat important. Ulleres! Com que els pares i la germana no en portem, l'astigmatisme + hipermetropia de la Lis ens havia anat passant desapercebut. Però finalment, arran d'una revisió a l'escola, vam anar a parar a l'òptic i des de llavors tenim una nena molt feliç amb les seves ulleres. I haurà estat la primera de la casa en portar-ne, abans que arribin les de vista cansada: això, als petits no els passa sovint!

Aquestes van ser les que va decidir quedar-se

Fer-se el llit

A tots els articles sobre com s'ha de criar els nens en parlen, i tots diuen el mateix: que han d'anar participant en les tasques de la casa, que comencin per coses senzilles, que parin taula i es facin el llit. Aquí, parar taula encara ens funciona, però que es facin el llit, ni parlar-ne. No perquè no m'hi vulgui barallar, no: fer-los el llit és una de les poques feines domèstiques que m'agraden. 

Encara que quedi cursi dir-ho, per a mi fer-los el llit és un acte d'amor. Estiro el llençol i penso que aquí és on han estat arraulidetes o espaterrades (una de cada) tota la nit. Aixeco el duvet i faig de detectiu: moltes vegades hi trobo una lot i alguna joguina o algun bolígraf i llibreta que han estat utilitzant quan en teoria ja dormien. Col·loco els coixins i els ninos, i me les imagino trobant-se'ls allà asseguts, esperant-les, com per art de màgia. El coixí de la nena, la Gal·la. El pijama que qui sap on para. 

Avui quan ho tenia tot posadet i m'he parat a mirar-m'ho m'he adonat que en realitat ho faig per mi. Elles es fiquen al llit, normalment a contracor, de pressa i sense fixar-s'hi. Però jo aquella estona he estat posant peces al puzzle que són les nenes quan no les veig. Per educar-se, que omplin el rentaplats o aparellin mitjons abans de llançar-los a la cistella de la roba bruta: fer els llits és cosa meva.

Ara bé, la Nienke de vegades se m'avança, com aquí