dimecres, 27 d’abril del 2011

Camps de flors


Hem vingut a passar uns dies a casa de l'oma i l'opa. Com sempre, venim amb una agenda que semblem ministres: entre visites a família i amics, la feina nostra de cada dia i algunes excursions obligatòries que només podem fer aquí (com la dels camps de flors si és primavera, o la visita a l'Artis, o les compres al Hema), al final no descansem gens... sort que tard o d'hora acabem tornant a casa!

En fi, que fa un parell de dies vam anar a veure els camps de colors. Des del cotxe a la Nienke no li van cridar gaire l'atenció; li agrada tan poc anar lligada a la cadireta que només volia tornar a casa. Però després ens vam ficar en unes carreteretes petites on va poder anar a la falda del papa (des de llavors fa perfectament la distinció entre "carretera gran", on ha d'anar lligada, i les "carreteres petites", on potencialment pot anar amb son pare). De totes maneres, el que realment va triomfar va ser quan la vam deixar baixar del cotxe, descalçar-se (la terra dels pòlders és una sorra fina com de platja, perquè fins que no els van dessecar, els pòlders eren terra submergida sota el mar) i collir flors. 

Ara, que ningú no s'imagini que després tinguéssim un ram per posar a la taula del menjador: la Nin tenia altres plans per a les flors!

dimecres, 20 d’abril del 2011

Aprenent a parlar (IV)

Sembla que compta, i potser és això el que fa: sap comptar fins a cinc
Una de les nostres paraules preferides, "panè", ha desaparegut del diccionari de la Nienke. Per sort n'han aparegut de noves, com una que sentim molt i que diu molt clara: pisplau (si us plau)

Associacions:
Si li pentino els cabells amb el raspall de bebè (que no desfà nusos ni res), em diu molt feliç:
- Aquest no té ungles!

Si passa el cotxe que neteja els carrers:
-Mama el cotxe fa pipí!

Petits discursets:
- Mama 'xeca't, vés buscar el mòbil, ara véns.
[Això és quan jo encara dormo i ella està desperta, ve al meu llit i vol mirar vídeos al meu mòbil]

Alguns problemes morfològics:
- no m'agrada a l'sputnik, a mi sí m'agrado
- caiu, m'agrado
- la mama i la nienke tusoles, l'sputnik tusola 
- m'ajuda'm!

Arriba la nova calaixera, els camàlics deixen els calaixos a terra i la Nienke s'ho mira des d'una distància i pregunta, esperançada: "Es toca?"

També tenim petites converses:
- Mama, on ets?
- Al vàter!
I ella amb to il·lusionat, anticipant un joc:
- Amagada?

Un dia que em va veure treure unes bótes que tinc de colors verd, blau i groc, molt cridaneres. Li van encantar, i no volia deixar-me-les posar a mi, sinó quedar-se-les per a ella. La frase exacta va ser:
- La Nienke posa, aquestes sabates tan bonics, mica grans.

I una cosa que li fa molta gràcia és afegir vocals per tot arreu (potser es pensa que parla castellà?). Diu, per exemple: castello, Sputniku, xumete, osete...

dilluns, 4 d’abril del 2011

La pilona

Si pintes la teva pròpia pilona davant de casa
tens motius per estar orgullós tota la vida

Quan passem pel carrer, la Nienke va assenyalant totes les pilones i va dient si les troba maques o lletges. Però és clar, n'hi ha una que sempre serà especial. I si li demanes que t'ensenyi quina és, corre des d'allà on sigui per abraçar-la i mostrar-la plena d'orgull.