dimecres, 23 de novembre de 2016

Confabulacions de primera hora

Fires de Girona, un altre escenari d'aliances, com els matins
—Què t'ha dit? —pregunta la Lis en un xiuxiueig. Fa tres dies que pel culpa del jetlag es desperten massa hora, quan encara és fosc i no fa cap falta sortir del llit per anar a l'escola, que no comença fins al cap de tres hores. Ja ha vingut primer la Lis, i l'he tornat a enviar al llit. Però he après la lliçó dels últims tres dies, i sé que no serveix de res, així que quan apareix la Nienke, cinc minuts més tard, li dic que d'acord, que s'aixequin.
—Que podem mirar la tele —diu la Nienke.
—En sèrio?
La Lisa, per si de cas, ho ve a comprovar. 
—Mama podem anar a dalt?
Els seus bracets s'aixequen en silenci en senyal de victòria quan dic que sí. No s'haurà d'avorrir més estona al llit!
La Nienke ens tanca la porta amb un "Bona nit", i dos parells de peuets s'escapen escales amunt.
Són petites aliances entre germanes que van passant cada cop més sovint. No fa tant, la Lis encara solia ocupar el mateix espai que els pares, però s'ha anat fent gran i ara fan més pinya elles dues. Es creen els fronts, tothom va ocupant posicions. Vénen dies fascinants.

dijous, 3 de novembre de 2016

Nenes documentades

Sé que és una cosa que no té més importància, però igualment m'ha fet molta peneta que arribés el dia de renovar DNIs i passaports i deixar d'anar pel món amb els que vam fer fa cinc anys, quan la Lis va néixer, i que el setembre passat van caducar. Em fa pena perquè eren dues fotos tan maques i perquè m'encantava anar pels llocs amb aquesta imatge de la Lisa, que podia haver estat pràcticament qualsevol altre nen caucàsic del món... Sort que encara que fem cara de sospitosos i jo no sé com sempre aconsegueixo que m'escorcollin la bossa als aeroports, no devem fer cara de lladres de nens perquè mai ningú no ens va cridar l'atenció sobre la foto. Doncs ves, que el temps passa i això té coses bones, com els viatges que ens plantegem ara, però a canvi també hem d'anar deixant coses enrere, com ara aquests DNIs. I que això em faci pena és, no cal ni dir-ho, un problema molt de primer món i de no tenir problemes de debò, però en fi, me'n fa, què voleu què us digui.

dimecres, 31 d’agost de 2016

Judit

L'any passat, amb l'embaràs de l'Anna, es va despertar l'interès de la Nienke per les panxes i els bebès. De cop, van començar a aparèixer embarassades i després cotxets als dibuixos, de vegades fins i tot sèries de casaments-panxes-cotxets, tot amb fletxes amb els noms perquè sapiguéssim sempre de qui es tractava. Noms reals per als bebès i els pares de carns i ossos, Janes i Sares quan la mare dibuixada era la Nienke mateixa.

La notícia d'un embaràs encara més proper va incrementar l'interès i quan el naixement va començar a endarrerir-se, la Nienke bullia d'impaciència. Com és que tardava tant la Judit? La nit que ens van dir que la cosa s'engegava, em va fer prometre que la despertaria per avisar-la quan hagués nascut. No vam arribar a tant, però sí que al matí següent les vaig despertar més d'hora que de costum i abans d'anar a l'escola vam passar a veure la criatureta, que no tenia ni dues hores.

Cadascú va reaccionar tal com és:


La Lisa, com que la felicitat li raja d'alguna font primària inesgotable i li surt literalment pels descosits, ho va trobar tot fantàstic, i feina vam tenir a apartar-la una mica de mare i nena.


La Nienke necessita una estona per fer-se a les coses noves. Els dies anteriors se'n moria de ganes, però a l'hora de la veritat, veure que la nena era allà de debò i que era tan remenuda va impressionar-la una mica. I això que s'havia vestit per a l'ocasió.

Tres mesos més tard ens regalen moments així

diumenge, 5 de juny de 2016

Prades

Hem tornat a pujar a quedar-nos a dormir a Prades després de gairebé dos anys. Encara que a la casa li cal feina (de professional, s'entén, que nosaltres no som precisament hàbils amb el pic i la pala, o com se diguin els estris de paleta) el verd des de totes les finestres, l'espai i la calma ens han convençut de tornar-hi aviat. A més, d'aquesta manera l'estada té un punt d'acampada que encara ho fa tot més divertit. La Nienke i la Lis van explorar tota la casa i van tenir molt d'èxit el guinyol i el soterrani secret de sota la cuina. Que a sobre hi hagi alguna habitació extra per oferir als amiguets que vulguin venir, arrodoneix les perspectives per a aquest estiu. Ja us vaig parlar de les meves intencions; doncs ara és el moment de posar-les en pràctica. 

Fins i tot als més desganats se'ls desperta la gana

La Nienke va provar tots els arbres

dissabte, 27 de febrer de 2016

Quan el gat no hi és

El llit de la Nienke és el llit de la Nienke. El lloc on hi ha els seus tresors més preuats: coixins, llibres, bolígrafs, cromos, ninos i dibuixos que van variant segons l'espai que ocupen al seu cor, però que cada nit omplen tot l'espai lliure que té al voltant. No li agrada que s'hi enfili ningú, ni tan sols per fer-lo. Per això no és estrany que aquesta nit que ella no hi és, seguint una tradició de germana petita que ja fa temps que posa en pràctica, la Lisa s'hi hagi enfilat a veure quins tresors hi guarda. 

Investigant tresors

dijous, 31 de desembre de 2015

Cotxe nou

A punt d'estrenar cotxe
Em va costar decidir-me, perquè el meu cotxet d'abans (compartit amb la Sara) m'agradava molt i m'ha acompanyat catorze anys a un munt de llocs, però a poc a poc s'havia anat fent vellet i les nenes exigien una mica més de maleter... així que vam fer un cop de cap, vam anar a mirar un cotxe i, és clar, vam sortir amb un altre, que ens vam comprar sense ni provar-lo. Una tradició a casa nostra, perquè l'anterior el vaig comprar no ja sense provar-lo, sinó sense ni veure'l. Així que una mica inesperadament, tenim cotxe nou, un cotxe que és com un propòsit d'any nou: gros perquè ens hi cabin les bicis i els esquís, preparat per totes les sortides que em ve de gust fer ara que ja tenim nenes de l'edat que et fa voler fer coses. Ja tinc ganes de posar-me a fer maletes! Apa, que nevi, que venim!

dimecres, 16 de desembre de 2015

L'espai

Cada sis setmanes, més o menys, canvia el tema que les nenes treballen a l'escola: els animals, el cos humà, els aliments... Aquest últim trimestre, la Nienke i la Lisa han "parlat" [així ho diuen] de l'espai. Com que a casa som astrònoms aficionats, ho hem aprofitat per intentar mirar Cosmos amb la Nin i tenim pendent sortir un dia amb telescopi.

En tot cas, a més de per sentir la cançó de Los Planetas d'Enrique y Ana mil vegades, ha servit perquè agafin afició a l'SkyView del mòbil, i llavors cada una es dedica a buscar el que més li agrada: la Nienke, Urà, perquè la fascina que quan hi plou, plouen diamants. I la Lis, satèl·lits. Sobretot si són "sota terra" (és a dir, a l'hemisferi sud). Els conceptes són tots tan abstractes que seria apassionant saber com se'ls imaginen, sobretot tenint en compte que la manera com ens l'imaginem els grans ja és prou distorsionada, també. De moment, m'he de conformar amb trobar-me després al mòbil les fotos que fan, com aquesta.

Peuet de Lis amb satèl·lit sota terra