dimarts, 9 d’abril de 2019

Ulleres

D'aquest hivern passat tenim una novetat important. Ulleres! Com que els pares i la germana no en portem, l'astigmatisme + hipermetropia de la Lis ens havia anat passant desapercebut. Però finalment, arran d'una revisió a l'escola, vam anar a parar a l'òptic i des de llavors tenim una nena molt feliç amb les seves ulleres. I haurà estat la primera de la casa en portar-ne, abans que arribin les de vista cansada: això, als petits no els passa sovint!

Aquestes van ser les que va decidir quedar-se

dijous, 21 de març de 2019

Fer-se el llit

A tots els articles sobre com s'ha de criar els nens en parlen, i tots diuen el mateix: que han d'anar participant en les tasques de la casa, que comencin per coses senzilles, que parin taula i es facin el llit. Aquí, parar taula encara ens funciona, però que es facin el llit, ni parlar-ne. No perquè no m'hi vulgui barallar, no: fer-los el llit és una de les poques feines domèstiques que m'agraden. 

Encara que quedi cursi dir-ho, per a mi fer-los el llit és un acte d'amor. Estiro el llençol i penso que aquí és on han estat arraulidetes o espaterrades (una de cada) tota la nit. Aixeco el duvet i faig de detectiu: moltes vegades hi trobo una lot i alguna joguina o algun bolígraf i llibreta que han estat utilitzant quan en teoria ja dormien. Col·loco els coixins i els ninos, i me les imagino trobant-se'ls allà asseguts, esperant-les, com per art de màgia. El coixí de la nena, la Gal·la. El pijama que qui sap on para. 

Avui quan ho tenia tot posadet i m'he parat a mirar-m'ho m'he adonat que en realitat ho faig per mi. Elles es fiquen al llit, normalment a contracor, de pressa i sense fixar-s'hi. Però jo aquella estona he estat posant peces al puzzle que són les nenes quan no les veig. Per educar-se, que omplin el rentaplats o aparellin mitjons abans de llançar-los a la cistella de la roba bruta: fer els llits és cosa meva.

Ara bé, la Nienke de vegades se m'avança, com aquí

dimecres, 12 de setembre de 2018

Tornar al corral

Un dia que quedava molt d'estiu

Quan comença sembla que serà llarguíssim i tindràs temps per tot, però després d'un estiu fent les salvatgetes, torna a arribar l'inici del curs escolar i et trobes que t'han quedat un munt d'idees al tinter. Tinc pena de pensar tot el que volia fer i que ara haurà quedat per a l'any que ve, quan les nenes ja seran un any més grans. Però per sort no em puc queixar, ha estat un estiu ple de bones estones, i espero que de records d'aquells que van fent brasa i que t'han de durar la resta de la vida; i mentrestant, ha tornat el moment de recuperar hàbits, posar despertadors, esperar els caps de setmana... en resum, que després de l'asilvestramenta de l'estiu, toca re-civilitzar-se, i acoplar-se al dia a dia tant com es pugui sense sentir-nos massa acorralats.

dimecres, 20 de juny de 2018

Fent papers

L'altre dia estava ordenant papers, i mentre anava sumant tiquets per a la renda (tiquets que caçava perduts pel bolso, per la cartera, i en una capsa en un calaix que és on els deso oficialment), vaig trobar un parell de regalets de la Lisa, que em van animar l'estona.
No sé si s'aprecia, però el postit està enganxat en un tiquet de gasolina


Aquest, molt arrugadet, m'ha aparegut entre unes factures

dilluns, 28 de maig de 2018

Escopinyes

De vegades sents que una nena està per la cuina, i per com sonen les coses ja saps si rebusca per l'armari de les galetes o remou les llaunes que troba pel del racó, i si és això segon, ja baixes amb la sospita que ha reaparegut el monstre de les escopinyes, a punt d'engolir-se-les totes ben de pressa ben de pressa no fos cas que s'haguessin de compartir... Si algun dia aquest mol·lusc està en perill d'extinció, a casa potser en tindrem una de les culpables.

El monstre de les escopinyes enxampat in fraganti

dimecres, 28 de març de 2018

Remor de fons

Jutjant per la meva sensació de plenitud ara mateix, l'amor és que faci bon dia després de dies de mal temps, estar de vacances tu i les nenes, i sentir de fons que fan plans, que remenen calaixos i surten a la terrassa a pintar, anar a mirar i trobar-te-les així. És curiós que per molt que xalis amb elles, també hi ha un plaer diferent que rau justament a fer d'espectador, que s'oblidin de tu totalment, i que la remor de fons siguin converses i jocs en què tu no participes; és com si sense mi fossin més elles, més autèntiques, més personetes en si mateixes. 
Llavors, sense voler, et poses contemplatiu, i si et despistes, comences a pensar que es fan grans.


dimecres, 10 de gener de 2018

Hola, Nienke

Ja vaig dir a la primera-primera entrada que algun dia la Nienke descobriria el blog. Jo pensava que seria a l'adolescència i li faria vergonya, però ja ho ha fet ara que ha arribat a l'edat del selfi, i de moment no li fa vergonya, sinó que li agrada, i protesta (amb tota la raó) que no hi escric prou. Així que la d'avui li dedico a ella, ara que més o menys fa deu anys que sóc mama, i a la propera entrada, que tinc la intenció que sigui ben aviat, ja tornaré a parlar de totes dues. 

Hola, Nienke!


Que per cert, escriure més al blog és una de les meves resolucions d'any nou, i com que l'altra ja la vaig complir el dia 1 mateix, només em queda aquesta i hauria de poder sortir-me'n!