dimecres, 30 de març del 2011

Temporada de vermuts


Últims dies de març, canvi d'hora, sensació de primavera... Estrenem la temporada de vermuts (i de visites a casa) amb un parell de dies molt assolellats que hem passat de plaça en plaça. La Nienke repeteix invariablement el menú que sempre li ha agradat: suc de pinya i olives... si es pogués alimentar només amb això, no caldria patir!

dimarts, 22 de març del 2011

Pares de nenes

La nena del papa i el papa de la nena

Hi ha dos tipus d'home que m'entendreixen. 

El primer són els vellets que fan la compra. De tant en tant en veus algun en una botiga o al mercat, una mica tímids i maldestres, i sempre em fan venir una sensació entre trista i afectuosa perquè penso que no ho han fet tota la vida, això d'anar a comprar; que ho fan perquè s'han quedat vidus o tenen la dona malalta, i que n'han hagut d'aprendre de grans. I a més els vellets sempre compren quantitats petites, de supervivència: ells no tenen els fills i els néts a dinar com les iaies.

I l'altre grup que m'entendreix són els pares amb nenes petites. Crec que per als pares, vestir un nen és molt fàcil: una mà pels cabells, xandall i vambes, i a córrer. Com ells quan eren petits. Però si veig un pare que duu una nena petitona vestida de nena pel carrer, sempre me l'imagino pentinant-li els cabells, posant-li les mitgetes, tancant la sivella de les sabatetes o fent-li la trena ben recta... i em pregunto quants d'aquests pares en saben, realment, de posar mitgetes, de buscar calcetes a conjunt amb el vestit, o de pentinar cabells llargs, per no parlar de fer trenetes o de planxar la faldilla prisada. Sovint tinc la temptació de pensar que deu haver estat la mare, qui ha posat la nena ben bonica perquè el pare la dugui a la llar d'infants o a veure els avis.

Però aleshores em ve la imatge de casa, del Bram que ha après a pentinar els cabells finets de la Nienke amb molta cura de no fer-li mal, o a enrotllar les mitgetes davant del peuet per fer-les pujar fins a dalt de tot sense arrugues. I penso que els pares de les altres nenes també poden haver après a posar clips i diademes, a cordar faldilles i a comprar pijames de la Kitty. 

Són com poca-traça, els pares de nenes petites; com els vellets que fan la compra, han hagut d'aprendre de grans una cosa que no s'havien pensat mai que els tocaria fer. Ara que sabem que la Nienke serà germana gran d'una nena, espero que el Bram es converteixi justament en un d'aquests pares (el gran pas serà que sigui capaç, no de posar-li les mitgetes, sinó de decidir quina roba ha de portar i què va amb què). Tant de bo, perquè són tan monos, els pares de nenes!

dilluns, 7 de març del 2011

Loops infinits


A casa nostra la cançó fa així:

El Joan Petit quan balla,
balla, balla, baa-llaa,
el Joan Petit quan balla,
balla, balla, baa-llaa,
el Joan Petit quan balla,
balla, balla, baa-llaa, 
el Joan Petit quan balla,
balla, balla, baa-llaa, 
el Joan Petit quan balla,
balla, balla, baa-llaa...

 I així, indefinidament. Ni mans, ni peus, ni dits. I mira que rima i nosaltres l'animem: amb el dit-dit-dit, però res...