diumenge, 28 de novembre del 2010

La timbalera

A la inauguració del Cafè Metropol hi vam trobar tot de vells coneguts i un d'ells resulta que era el percussionista del grup convidat... Així que a banda de menjar fideuà boníssima, jugar amb la sorra, córrer amunt i avall i gaudir del solet al jardí de darrere del bar, la Nienke va aprofitar per deixar-nos una mica sords picant tan fort com podia al timbal i als platerets.



dimecres, 10 de novembre del 2010

Aprenent a parlar, V

 -Sigoies ràpid!

Ara la Nienke ja sap dir moltíssimes paraules i fa frases curtes, i és un descans perquè quan li passa alguna cosa, gairebé sempre aconsegueixes comunicar-t'hi i que et digui ben bé què li molesta o què vol. 

Alguns exemples:
sigoies -> pessigolles. Hi ha "sigoies ràpid", que són les pessigolles en si, i "sigoies" i prou, que vol dir que vol carícies.
monérs -> monedes. Suposo que ve d'una barreja amb diners
putnit -> aquí hi ha hagut una evolució; per referir-se a l'Sputnik, ha passat de Puni a Putnit

Falsos amics:
- si demana "madalenes", vol dir "mandarines".
- "petitó" vol dir "tren". De la cançó "Un tren petitó, que camina, que camina..."

la mulassa sí -> Deu ser la frase que més vegades sentim cada dia. Vol dir que vol anar a veure vídeos de Youtube a l'ordinador (També existeix la variant "la mulassa a la tele, sí"). Els preferits d'ara mateix són els de santa Tecla, el Pocoyó i un de la llegenda del Gegant del Pi explicada pel Dragui.

Va havent-hi novetats a la gramàtica, també. Ara fa cosa d'una setmana ha començat a dir "io" en lloc de "la Nienke" per referir-se a si mateixa (típicament, per respondre a la pregunta de "Qui vol això?" o "Qui és la nena més maca del món?"). En canvi, continua sense utilitzar la segona persona per referir-se a l'interlocutor. És a dir, si li dius "Vols que t'ho doni?", la resposta és "Doni". O si li dius, "No corris", la resposta típica és "Corris, sí".

Una cosa que fa ara que fa molta gràcia són les associacions:
- Coneixem des de fa temps, per exemple, el pinyol de les olives. Com que les olives li agraden molt, fa temps que sent "compte, que tenen pinyol", i que li faig ensenyar el pinyol després de cada oliva que es menja perquè no se'ls empassi. Per extensió, ara la Nienke diu "pinyol" a totes les parts dels aliments que no s'han de menjar: el greix de la carn, les puntes de les mongetes...

- També fa temps que té controlat el sucre. Cada cop que fem un cafè amb algú que s'hi posa sucre, demana de fer-ho ella, així després a més pot remenar. També, si hi pensa, demana sucre per remenar el iogurt. Per extensió, qualsevol cosa que es posa damunt dels aliments és "sucre": la sal, el formatge ratllat...

dijous, 4 de novembre del 2010

Panellets

La vida és un enfilall d'etapes, de vegades un dia t'adones que de cop has entrat en una fase nova. Ahir vaig tenir un moment d'aquests, quan la Nin va aparèixer de la llar amb aquesta bosseta de paper de celofan que contenia dos panellets, un de coco i un d'aquells amb una taca de no sé què dolçot que mai no he tastat per por que sigui codonyat, presumptament fets per ella. Així que em vaig menjar la mar d'orgullosa el de coco (la mestra de la Nienke fa uns panellets molt bons) i vaig deixar l'altre sobre el marbre.

Dels panellets, la Nin en diu "pilotes", així que ja us podeu imaginar per a què els utilitza.  El segon panellet, després que uns peuets talla 21 el xutessin per tot el menjador, no se'l va menjar ningú. El misteri de què és aquella taca vermellosa quedarà per a l'any que ve; sort que la castanyada és cada tardor i que ara sóc a l'etapa de la meva vida en què menjo panellets que fa la meva filla.