dijous, 31 de juliol del 2014

Qui no corre, vola

Qui no corre, vola, i mentre la Nienke compta els dies amb impaciència fins que arribi el seu aniversari, n'hi ha hagut una altra que ha bufat espelmes i s'ha acomiadat de la llar d'infants per sempre. Aquest any, per primer cop, vam fer-li festa d'aniversari amb amiguets, i tot i que no sé si va entendre ben bé què passava, li va encantar això d'obrir regals, trobar-se la casa plena de guirnaldes i tenir tantes criaturetes per jugar. 
I sense que la Nin hagi entès encara per què la Lis, que és més petita, fa els anys primer, ja han passat uns quants dies més i s'acosta el seu gran dia.

Vénen i van. Passen volant

divendres, 11 de juliol del 2014

Vacances a casa

Tinc una feina molt flexible però molt irregular; per això, al juliol aprofito que la Lis encara té guarde i apunto la Nienke al casal, per poder anar treballant. Però enguany he decidit que la segona quinzena de juliol seria de vacances a casa, una cosa que no faig mai. Treballaré una mica, però tindré les nenes per aquí (la Nienke, cada dia, la Lis, segons les activitats que planegem) i per tant passejaré més, aniré a la platja i a la piscina, farem manualitats, endreçarem armaris, jugarem als jocs que encara porten la cel·lofana i llegirem els contes que a altres èpoques de l'any semblen massa llargs. 

A ritme de Nienke, totes aquestes activitats se succeeixen sense que et doni temps ni de respirar. Avui hem berenat, hem jugat a la piscineta, hem saltat a la corda, hem pintat cares, hem explorat la teulada d'una casa abandonada, hem retallat, hem jugat a Lego i hem fet pizza per sopar. Tot això ens ha cabut entre les cinc i les nou, i encara han tingut temps de mirar una mica la tele.

Vacances a casa! No sé si ho sabré fer. Aquesta tarda només ha sigut el començament...

Estrenem vacances pintant-nos la cara

divendres, 4 de juliol del 2014

Un secret

Els que llegiu aquest blog potser no us ho creureu, a no ser que em conegueu en persona, però sóc poc piropera. És clar que faig mimus a les nenes, i quan els hi faig els hi dic que són guapes, i si pregunteu a la Lis qui és la més preciosa, respondrà un "la lis" que s'ha après de sentir-m'ho; però un raconet de mi sempre es pregunta si s'ho creuen o si pensen que els ho dic perquè sóc sa mare. És dur ser tan realista, no poder pensar que són les més maques i llestes del món perquè potser en algun lloc del món hi ha nenes més maques i llestes, vés a saber, i perquè no saps què és realment la definició objectiva d'una nena maca i llesta, i llavors et toca sentir altres mares que ho diuen tan convençudes dels seus fills que penses que potser és que et falla alguna cosa a tu, i que la maternitat no t'ha trastocat prou.

Així que no sóc capaç de fer observacions objectives i universals sobre les nenes, però sí que sé dir que per a mi són les més maques i les més fantàstiques, i que tinc la sort que quan comparo amb el que tinc a mà, surten bastant ben parades. I és que avui m'han explicat històries de gelos que feien posar els pèls de punta, i les meves criaturetes (no saps si per mèrit teu o seu, però crec que això és inevitable) sempre s'han portat bé, no han tingut gelos, i s'estimen d'aquella manera que quan ets germana gran, com jo, saps que durarà per sempre.