Aprenent a parlar, II

Ja em perdonareu el tòpic, però cada dia fa alguna cosa nova i, sobretot, diu un munt de paraules més. Ara ja crida un munt de noms i diu tot de coses. Algunes de les que més sentim són:

- palón (si insistim una mica, "palalo")*: pantalons
- keta: jaqueta. Allò del "teta" ha quedat enrere
- aua: aigua
- ninu: nino (només els ninos amb forma de bebè)
- toto: de moment, l'única paraula que diu en holandès: "auto" (cotxe)
- kiti: la Hello Kitty (això no sé de qui ho ha tret?)
- puki: l'Sputnik
- buró: bunyol
- lulú: globu (aquesta espero que duri perquè em fa molta gràcia)

I els nens de la classe: Nau (Arnau), Niin (Nil), An (Jan), Nana (Jana), Poll (Pol), Iè (Biel), Xío (Uxío), U-oh (Hugo), E-eh (Derek). I la mestra es diu Miia (Maria).


* Pels que tenen inclinacions filològiques: fixeu-vos que l'accent es desplaça quan la paraula es fa més llarga: "palon" però "palalo", amb la tònica a la síl·laba "la". Això em fa molta gràcia, perquè sospito que vol dir que la versió allargada (on la tònica no coincideix amb la paraula real) li costa un esforç durant el qual està més concentrada imitant que referint-se a la peça de roba, i per això perd relació amb el referent real (pantalons).

La primera tirita

Quan ets un belluguí com una que jo sé, els cops, els blaus i les caigudes són el pa de cada dia. Però l'altre dia la Nienke, desobeint ordres precises i contundents dels oficials de més rang de la casa, va tocar un llum que s'escalfa molt... i es va fer una cremada al tou del polze. Poca cosa, però com que era la primera cremada, sons pares (que no és que no haguem vist mai res, ja us parlaré un altre dia de la cama trencada i d'ingressos hospitalaris...) vam fer alguns escarafalls.

Tot va quedar en una butllofeta i vam pensar que no passaria d'aquí. Però avui aquesta butllofeta ha tornat rebentada de la llar d'infants, així que he decidit anar a comprar la panacea més efectiva del món: tirites de colorins i amb dibuixets!

No cal ni dir que ara jo també em porto una, i si per la Nin fos en tindria una a cada dit.

La foto està moguda perquè és d'acció:
la Nin investiga això de la tirita

Festa de primavera

Ara tinc un mòbil que fa fotos i puc fotografiar la Nienke en qualsevol moment :)
Aquestes fotos són de dissabte, que vam anar a una festa infantil a la Plaça dels Sedassos.

Pintant a terra amb guixos

L'artista menjant patates fregides

Reflexions de dilluns

Enguany els dilluns vaig a Barcelona i quan arribo a casa a la nit, la Nin ja dorm. La veig al matí quan la duc a la llar d'infants, i ja no la torno a veure fins l'endemà.

On és la Nienke?

Avui he pensat que la maternitat és alegrar-te quan tornes a casa i veus una escampadissa de peces de lego, repasses l'habitació de la nena adormida i t'adones que en el darrer any i mig has descobert un munt de coses:

Que l'ésser humà pot viure a base de iogurts
i que els cigrons solucionen un àpat,
que una sola maduixa té més tinta vermella que cap pot de pintura,
que existeixen taques que no marxen
i mares que es desesperen davant de la rentadora;
que és veritat que la robeta dura quatre dies
(i els pots de llet en pols, tres);
que les coses més maques són les que brillen,
les que fan soroll quan les toquen o tenen botons;

Que mai no havia treballat tant
(ni fins tan tard, ni tan cansada),
com ara que tot és per tu,
que treballo per comprar-te ninos i sabates amb franges de purpurina,
disfresses de papallona i llibres de colors;
que quan miro pisos no busco casa meva, sinó casa teva,
amb passadís de córrer i terrassa de jugar;

Ara sé
que el millor amagatall són unes manetes petites,
que els millors jocs són sota els llençols,
i que als llocs foscos s'hi entra de la maneta.
Que els ossets tenen mocs, i febre, i gana,
que treuen la por i el mal humor, i fan venir son,
i que els mimus van bé contra la tos.

Que enlloc no s'està tan segur com entre les cames dels pares,
i que un nasset contra la cuixa, una mica més amunt del genoll,
i unes manetes que m'agafen la cama per darrere
em donen força per plantar cara a tots els mals del món.

Un dia esgotador

Fa un parell de nits vaig anar a dormir i vaig trobar que m'esperava aquesta escena adorable: un llit ple de ninos i la cara enterrada a l'osset preferit.

Al biberó de l'esquerra li devem el nostre descans

Per cert, que la relació amb l'osset ja ve de lluny. Ella mateixa se'l va anar triant en la pila de ninos. El que no sap és que en tenim tres, perquè puguin anar rotant de la rentadora al llitet de viatge sense que ella hi hagi de renunciar.

El principi d'una gran amistat

Aprenent a parlar, I

-Mama! Papa! Mamapapamamapapa!

Avui enceto una categoria nova al blog: El diccionari de la Nienke. De moment, com que no parla gaire i la majoria de coses que diu són indesxifrables, el seu diccionari no té gaires entrades. Però espero que en podré anar afegint ben aviat!

- "to" -> "tot". Ho fa servir per ensenyar-nos que s'ha menjat tot el plat. Sobretot als matins, es posa dreta al llitet i esgrimeix el biberó buit cridant "to! to!" per fer-nos saber que s'ha acabat el biberó i ja la podem treure del llit i deixar-la campar lliure.

- "mem" -> "anem". Ho fa servir quan vol sortir al carrer.

- "mina" -> "vine". Quan vol que l'acompanyem.

- "mia" -> "mira". Autoexplicatiu, oi?

- "mé" -> "més". Aquest és gairebé tan útil com "no".

- "teta" -> "jaqueta". Quan la Nienke ve tota histèrica cridant "teeta! teeeta!" sempre hi ha algú que es pensa que encara li dono el pit. Però no: es tracta de posar-li la jaqueta, que com tothom sap és un prerrequisit per marxar d'allà on s'està i sortir al carrer a passejar. És a dir: "teta" en el món de la Nienke es pot interpretar com un "treu-me d'aquí ara mateix!". Esteu avisats!

Com els vellets

La Nin controlant els seus dominis

Com els vellets a la Rambla i les velletes als balcons, la Nienke ha convertit la contemplació del carrer en una de les seves activitats preferides. Qualsevol dia que faci bon temps la podeu veure assegudeta al balcó sense perdre's res del que passa sota de casa. I si porteu un gosset, o una pilota, sentireu uns "hola!" entusiastes; no deixeu de mirar enlaire i saludar.

Rumba!

Avui amb motiu del Ta'Rumba la Nienke ha sortit a ballar!

Jaqueta posada i galetes d'arròs a la mà: tot preparat per anar a la festa. Mentre no es posi a ploure...

Quin cel tan gris... No ho véiem clar

Però no ha plogut! La Nin ha corregut, ballat i saltat tant com ha pogut. Fins i tot ha tingut un moment estelar al mig de la rotllana, però la veritat és que em penso que no entenia gaire el ball...

A la Plaça de l'Escorxador, 1-5-2010