Reflexions de dilluns

Enguany els dilluns vaig a Barcelona i quan arribo a casa a la nit, la Nin ja dorm. La veig al matí quan la duc a la llar d'infants, i ja no la torno a veure fins l'endemà.

On és la Nienke?

Avui he pensat que la maternitat és alegrar-te quan tornes a casa i veus una escampadissa de peces de lego, repasses l'habitació de la nena adormida i t'adones que en el darrer any i mig has descobert un munt de coses:

Que l'ésser humà pot viure a base de iogurts
i que els cigrons solucionen un àpat,
que una sola maduixa té més tinta vermella que cap pot de pintura,
que existeixen taques que no marxen
i mares que es desesperen davant de la rentadora;
que és veritat que la robeta dura quatre dies
(i els pots de llet en pols, tres);
que les coses més maques són les que brillen,
les que fan soroll quan les toquen o tenen botons;

Que mai no havia treballat tant
(ni fins tan tard, ni tan cansada),
com ara que tot és per tu,
que treballo per comprar-te ninos i sabates amb franges de purpurina,
disfresses de papallona i llibres de colors;
que quan miro pisos no busco casa meva, sinó casa teva,
amb passadís de córrer i terrassa de jugar;

Ara sé
que el millor amagatall són unes manetes petites,
que els millors jocs són sota els llençols,
i que als llocs foscos s'hi entra de la maneta.
Que els ossets tenen mocs, i febre, i gana,
que treuen la por i el mal humor, i fan venir son,
i que els mimus van bé contra la tos.

Que enlloc no s'està tan segur com entre les cames dels pares,
i que un nasset contra la cuixa, una mica més amunt del genoll,
i unes manetes que m'agafen la cama per darrere
em donen força per plantar cara a tots els mals del món.