dilluns, 30 de desembre del 2013

L'ortografia natural

Es veu que això de l'ortografia natural és un concepte pedagògic que vol dir, més o menys, que s'ensenya als nens que una grafia correspon a un so (no li expliqueu a la Nin allò de ca co cu però ce ci, perquè no li interessen gens les lletres "que ens enganyen"; fins i tot ha agafat tírria a la "e" muda del seu nom) i a partir d'aquí se'ls deixa que escriguin tal com raja sense corregir res. Suposo que hi va aparellat el poc respecte que la Nienke té per l'ordre d'escriptura occidental (és a dir d'esquerra a dreta i de dalt a baix) i que per això els seus textos comencen en un punt aleatori de la pàgina i s'entortolliguen sobre si mateixos com cargols o cal·ligrames futuristes. Una preciositat.

Alguns dels més bonics són fets a llapis i no es veuen prou bé a les fotos, però us en poso un que duc al bolso i també la carta als reis (molt generosament, la Nin ha escrit la de la Lisa, no sé si dictada o enumerant coses que ella també vol).

Que gaudiu de la lectura!

"El meu col·le"
CARTA ALS REIS DE LA NIENKE
Nina, cotxet, rata que faci soroll, pingüí, granota,
cuina de nines, faldilla, violí i nina que es diu Lisa

CARTA ALS REIS DE LA LIS
Panderetes, pilota, cases, osset, dofí, pel·lis, retoladors, ratolí i joguines

Les cartes, per cert, ja estan enviades cap a Orient, o sigui que en pic que toqui Enter les he de fer desaparèixer de l'escriptori ràpidament!

dijous, 5 de desembre del 2013

Què deuen fer

Se'm fa estrany pensar que un munt d'hores cada dia no sé què estan fent les nenes. No és que pateixi, perquè sé que estan bé, que estan acompanyades de persones afectuoses i que fan un munt de coses xules. Només cal veure el disgust que va tenir la Nienke l'altre dia, quan per una conjuntivitis no va poder anar a l'escola. Ni tampoc no és que em senti culpable, perquè entenc que per fer la vida que vull (i la vida que vull que facin elles, també) he de treballar, i que la decisió és meva, però que també podria plantar-me i dir que no, i no passaria res. 

Però tot això que sé racionalment, no em serveix per no estar tot el dia preguntant-me què deuen estar fent. Si es pogués espiar per un foradet (per dir-ho fi, de fet el que vull dir és "si es poguessin posar webcams a les classes"), em passaria el dia mirant què fan. Si riuen, si corren, si s'espitgen i cauen i ploren una estona, fins que la mestra els posa aigua al lloc on s'han fet mal. Per això ho agraeixo tant quan apareix alguna foto que et permet veure-les en acció, com aquesta de la Lisa fent pastetes. El resultat, per cert, com que era sense ou perquè hi ha algú amb alèrgia, era una mena de pitjapapers duríssim (no us enganyo, una amiga que també porta la filla a la mateixa llar es va fer un bon trau intentant tallar-lo). I les avellanes, amb closca, fixeu-vos-hi. Però la cara d'orgull de la criatureta quan et dóna el que ha fet... en fi, gairebé paga la pena haver-la hagut d'enyorar unes quantes hores.     

L'enunciat deia "Pastissets d'avellana"

Coses que vaig dient III

La Nienke ja parla com una nena gran, es nota que se li mou la primera dent. Però encara queden alguns fòssils que, ara sí, ja estan en absolut perill d'extinció. Per sort, és una època de preguntes fantàstiques i idees que et deixen amb un pam de nas, i amb això encara estem bastant entretinguts.

Algunes paraules que no diu bé:
Ranglandaix (llangardaix), gotes (botes), grac (drac - sí, aquest aguanta!), baldufes (medusses), furmàcia (farmàcia).

Raonaments:
Nienke: És de pollastre, l'hamburguesa?
Jo: Sí, les tres són de pollastre.
Nienke: Excepte la meva, que és de pa i carn. [irrebatible totalment, és clar]

[Vaig per ajudar-la a cordar-se la jaqueta per damunt del vestit de princesa] Mama no cal que m'ajudis, que sóc una princesa! Ho sé fer tot!

Reinvencions de cançons:
- Aaaallioli tenia tres soldats [amb la tonadeta de "Napoleó..."]
- Hi ha una nina dalt del cotxe que repica els cascabells. Trenta, quaranta, la vella bufanda pinyol madur...

Sentències:
El cul és com un pont entre dos cames.
Mama jo vull ser la lluna.
Quan sigui gran vull ser el ratoncito Pérez.
Si Nadal fos a l'estiu els pastors haurien d'anar amb banyador.

Ah, i l'insult més gros del món: mandonguilla fea.

En fi, i com aquestes moltes més, però és que li hauria d'anar al darrere amb una gravadora...

Com podeu veure, és una princesa i no necessita gens d'ajuda