dijous, 10 de setembre del 2020

Post(pre)confinament: escenes quotidianes

Han estat uns mesos estranys, i a pocs dies de començar el curs escolar, encara no gosem parlar-ne en passat. A casa nostra, la sensació ha estat d'un estiu molt llarg. Els mesos de confinament, vam trobar a faltar la vida social i l'aire lliure (sobretot la Nin i jo) i temps per fer tot el que m'havia proposat. Però almenys nosaltres sempre treballem a casa i per tant el tema teletreball amb nens el portem mig bé; a costa, no cal ni dir-ho, de més hores de pantalla de les que jo voldria. En tot cas, en aquest sentit, del confinament sempre ens quedarà l'anglès: després d'aquests mesos, les dues el parlen la mar de bé, i la Nienke ja em corregeix l'accent i tot! (Grrr).

Ben poc abans del confinament la Lisa va fer aquests dibuixets d'escenes quotidianes que m'agraden molt. Per desgràcia se'm van mullar i n'hi ha uns quants que ja no es veuen. Aquests són els més ben preservats:


A dalt: La mama intenta fer mitja mentre el papa i les nenes fan guerra de pessigolles. El trosset esquerre, el dibuixet de mi amb la gota i la manta de quadres que feia pel Martí, és el meu preferit de tots.
A baix: Pocs dies abans del confinament, vam anar de compres. El dibuix sóc jo ensenyant un maniquí, a l'esquerra la Nienke amb els auriculars posats (i cara de no agradar-li el que jo ensenyo) i a la dreta, el papa i la Lisa morts d'avorriment (com podeu veure, porten esperant 1 HORA, i la Lisa ja dorm i tot).




A dalt: Hora d'anar a dormir. Curiosament llavors no teníem gat: la Lisa el va afegir avançant-se als esdeveniments. A l'escena el Bram intenta fer un petó a la Lisa (que és a la llitera de dalt) mentre la Nienke es queixa d'alguna cosa que ha caigut al seu llit (PUM).
A baix: Clarament, una partida que havia guanya la Lisa, i una Nienke indignada.



divendres, 21 de febrer del 2020

Carnaval

No he estat mai gaire carnavalera i recordo amb bastant disgust que la mestra de tercer i quart ens obligava a pintar-nos la cara. Fins i tot un any que vaig anar de taula (!) va decidir que m'havia de pintar les galtes de groc perquè eren les bombetes del llum (portava la pantalla del llum al cap. La disfressa deu sonar estranya però era fantàstica, caldria veure si n'hi ha alguna foto).
Mentrestant he descobert que el secret del Carnaval és tenir-ne ganes. No me'n surto cada any però de tant en tant hi ha una disfressa o un grup de gent que t'engresca i aconsegueixes que et vingui de gust sortir en forma d'alter ego amb vareta de bruixot o uniforme d'escolar japonesa. 

Aquí teniu el Harry (ja sense ulleres), la Ginny, el Ron
 i la fantasma del lavabo (ella sí, amb ulleres)

Enguany no faig promeses, però almenys ja hem començat a escalfar motors amb el dia dels pentinats esbojarrats a l'escola. Com podeu veure, a la família tenim grans artistes (ho puc dir perquè jo no sóc), i entre tots han preparat un esmorzar deliciós de llet amb magdalenes.



dilluns, 27 de gener del 2020

El colze de la Nienke

L'octubre de l'any passat vam tenir un bon ensurt amb la Nin, que es va trencar el colze amb bastanta mala llet en una caiguda al rocòdrom, i com que encara continuem amb rehabilitació perquè la mobilitat no està recuperada, me'n recordo cada dia.

Just un moment abans de la caiguda
Després de caure d'aquí, amb un colze com una pilota de tennis, la van portar a l'hospital, on es va haver de passar dues nits amb una operació entremig. Des de llavors porta uns cargols que d'aquí a uns mesos li trauran.
Ara ja us podeu imaginar que, impacient com és, el mateix matí que la van donar d'alta va voler anar-se'n directament a l'escola per ensenyar la seva radiografia i explicar la seva història.

A l'esquerra, la fractura, i a la dreta, l'estat actual