dilluns, 26 de juliol del 2010

Macedònia d'estiu

Tots tenim calor! Així que he preparat un petit còctel d'imatges estiuenques, ben fresquetes. Aquestes darreres setmanes la calor és la nota dominant de la vida tarragonina: hi ha hores que no saps on amagar-te. La Nienke combat la calor com bonament pot...

A la platja sempre hi ha molta feina



Un bany fresquet a l'aigüera de la cuina



El millor dels gelats són les
culleretes de coloraines (3)

Amb tanta activitat, i tanta calor, ja us podeu imaginar que dorm com un tronc i d'una tirada... Si és que això de l'estiu és molt esgotador! I necessita energia per tota la feinada de l'endemà!

Una que jo sé ja no podia més!
De vegades les piles s'acaben!

dimarts, 20 de juliol del 2010

Aprenent a parlar, III

Panè! Dos!

Això sí que ja no ho atura ningú! La Nin xerra pels descosits i apareix gairebé cada dia amb paraules noves. També comencem a advertir les primeres frases.

Algunes paraules ja s'entenen molt bé: porta, pa, teu (seu), aquí, dos, no, sí, peix, ton (sol), muna (lluna), aua (aigua), nina, aquídalt (quan vol pujar a algun lloc i necessita ajuda), Puni (Sputnik)...

També n'hi ha algunes que diu molt bé, però en holandès: pus (gat), jas (jaqueta), tas (bossa), outo (cotxe), bal (pilota).

N'hi ha algunes que encara són força irrecognoscibles per als no iniciats:
- Apuru! -> Això vol dir "ajuda'm". Ve de quan nosaltres li diem "T'ajudo?". De la mateixa manera, "Tu!" en combinació amb unes manetes estirades que volen el que tens a les mans vol dir "jo" o "a mi".
- Panè -> xumet (ni idea d'on surt)
- Pota -> pilota
- Tale -> escales
- Rira -> cadira
- Tone -> les Tres Bessones (vol dir que li posis vídeos del YouTube)
- Sa! -> això vol dir que t'estiris. Suposem que deu venir de "descansar", que els deuen dir a la llar d'infants, però la veritat és que ens té bastant intrigats.

I un parell de falsos amics:
- patata -> sabata
- peixos -> pastissos (en concret, uns pastissos de fusta que té per jugar).

dimecres, 14 de juliol del 2010

Chester

L'últim contacte

Quan anem a Boscos i la Nienke sent bordar algun gos en un jardí, sempre diu: "Chester!". El nostre gos era un dels gran alicients de casa l'àvia; una bèstia bona i pacient que últimament s'havia anat fent cada cop més vella. Ara, quan la Nienke sent lladrucs i crida el Chester, em fa molta pena pensar que ja no pot ser ell, i que hi haurà un dia que se li oblidarà i deixarà de cridar-lo. Nosaltres el continuarem recordant, que per alguna cosa vam tenir quinze anys amb ell.

divendres, 9 de juliol del 2010

Tinc una nena valenta

Ha! He arribat a dalt de tot.

Una cosa de la Nienke que hem anat descobrint des que se sap moure sola és que no és poruga. Si la portem a un parc amb gronxadors, o ens la mirem al pati de la llar d'infants, veiem que sempre s'enfila per llocs on només hi ha nens més grans, i que quan cau, ella mateixa es posa dreta, s'espolsa les mans i continua corrent (o grimpant). La mestra dels nens grans ja ens ho va dir un dels primers dies, després de salvar-la del tobogan alt quan amb prou feines caminava (i ningú no sap ben bé com hi havia pujat): "Aquesta nena és un mico!", i sembla que ha tingut raó...


Intentant escapar-se

L'altre dia vam anar per primer cop a la platja. Bé, ja hi havíem anat l'any passat, però per a ella era com si fos el primer dia. Vam sortir del cotxe amb la Nin amb cara de no tenir-les totes, i vam arribar fins ran de mar amb l'osset a la mà i el xumet a la boca (signes inequívocs que indiquen que no veu clar el que li estàs fent fer). Ara bé, tot va ser posar el primer peuet a l'aigua, que osset i xumet van anar a parar a mans del papa (que es mantenia a una distància prudencial del mar, ja se sap que l'aigua mulla) i la Nin va córrer mar endins que feina vaig tenir per seguir-la. Em vaig mullar fins a les aixelles, jo que ni portava banyador perquè pensava que només faríem una presa de contacte! Si és que sóc una innocent. I la meva filla, una valenta.