dijous, 10 de setembre del 2020

Post(pre)confinament: escenes quotidianes

Han estat uns mesos estranys, i a pocs dies de començar el curs escolar, encara no gosem parlar-ne en passat. A casa nostra, la sensació ha estat d'un estiu molt llarg. Els mesos de confinament, vam trobar a faltar la vida social i l'aire lliure (sobretot la Nin i jo) i temps per fer tot el que m'havia proposat. Però almenys nosaltres sempre treballem a casa i per tant el tema teletreball amb nens el portem mig bé; a costa, no cal ni dir-ho, de més hores de pantalla de les que jo voldria. En tot cas, en aquest sentit, del confinament sempre ens quedarà l'anglès: després d'aquests mesos, les dues el parlen la mar de bé, i la Nienke ja em corregeix l'accent i tot! (Grrr).

Ben poc abans del confinament la Lisa va fer aquests dibuixets d'escenes quotidianes que m'agraden molt. Per desgràcia se'm van mullar i n'hi ha uns quants que ja no es veuen. Aquests són els més ben preservats:


A dalt: La mama intenta fer mitja mentre el papa i les nenes fan guerra de pessigolles. El trosset esquerre, el dibuixet de mi amb la gota i la manta de quadres que feia pel Martí, és el meu preferit de tots.
A baix: Pocs dies abans del confinament, vam anar de compres. El dibuix sóc jo ensenyant un maniquí, a l'esquerra la Nienke amb els auriculars posats (i cara de no agradar-li el que jo ensenyo) i a la dreta, el papa i la Lisa morts d'avorriment (com podeu veure, porten esperant 1 HORA, i la Lisa ja dorm i tot).




A dalt: Hora d'anar a dormir. Curiosament llavors no teníem gat: la Lisa el va afegir avançant-se als esdeveniments. A l'escena el Bram intenta fer un petó a la Lisa (que és a la llitera de dalt) mentre la Nienke es queixa d'alguna cosa que ha caigut al seu llit (PUM).
A baix: Clarament, una partida que havia guanya la Lisa, i una Nienke indignada.