dimarts, 30 d’abril del 2013

Achievement unlocked


En la petita història de casa nostra, el 29 d'abril de 2013 serà el dia que la Lisa va fer la gesta de convertir-se en la primera nena de la seva classe a fer un pipinet a l'orinal. És molt aviat (té vint mesos) i no vol dir que ara comencem a treure-li el bolquer, però és una cosa que omple d'orgull i que expliques a tothom que truca (pobres). No vull caure en tòpics sobre com passa el temps ni que els nens petits es fan grans, però per casualitat això passava el mateix dia que el meu tiet em va recomanar començar a pensar en meva pensió (de fet em va donar cinc anys de marge, però em permetreu la llicència literària), o sigui que és gairebé inevitable. Així que aquí ho teniu: passa volant. Ja està dit.


No és el mateix dia, ja fa temps que li interessen els orinals

diumenge, 21 d’abril del 2013

Tinc tanta sort



Tens la sort que pots comptar que dissabte farà bon temps. Tens la sort que les estones que no treballes no tens cap altra obligació que mirar que les teves filles estiguin felices. Tens la sort que t'has pogut permetre un passi per a Port Aventura. Tens la sort que tens amics que també hi van. Tens la sort que t'ho has passat la mar de bé al dinar i que saps que la resta de la tarda serà un èxit rodó. Però no te n'adones de res de tot això. Tot és normal. És el teu dia a dia, la mena de coses que fas sense pensar, perquè per a tu són evidents, perquè no et planteges (ni vols) que la vida pot ser diferent.

Una estona més tard, en un entorn ple de colors cridaners i de nens contents, algú del teu grup s'atura a saludar a una desconeguda. La desconeguda porta una cadireta, i a la cadireta, una nena amb mascareta i un d'aquells mocadors al cap que saps (tens tanta sort, que només ho saps perquè ho has vist a la tele) que a sota tenen un caparró calb. Després t'expliquen que la nena té leucèmia, que ja li han fet tres transplantaments, que ja no hi ha res més a fer. I t'aguantes les ganes de plorar per aquella desconeguda de qui no saps ni el nom, de qui no t'imagines (ni vols) com deu ser el seu dia a dia, i te les aguantes perquè tens tanta, tantíssima sort, que el teu principal problema en aquell moment és que la teva filla no et vegi trista perquè la seva felicitat no s'enterboleixi ni un moment.

Això sí, de cop ets més conscient de la sort que tens.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Primavera

Els dies s'allarguen, la Nin no vol portar jaqueta, sembla que la tos de cada hivern va quedant enrere... la ciutat s'il·lumina, la gent té més ganes de fer coses, i els espais a l'aire lliure tornen a ser practicables. Hem posat dues tires d'herba artificial a la terrassa de darrere i així ara hi tenim una zona de joc a la vista dels ordinadors. I a aquesta zona de joc, dues nenes que, quan no tenen gana ni son ni cap altre problema urgent, comencen a compartir jocs, coixí, i manta preferida.

Felicitat encomanadissa