A qui no li agrada el Nadal és que no té nens (I): el tió

Aquest és el primer Nadal que la Nienke és una mica conscient del que passa, però alhora encara és prou petita per no entendre res de res. No sé si mai m'ho passaré tan bé amb ella com aquest Nadal que tot és nou i màgic. Moltes estones ni hi pensa, en el Nadal, i això que és aquí mateix; viu el present, literalment, i pensar en coses que encara han de passar li ocupa molt poques neurones. 

Però de tant en tant se'n recorda o l'hi recordem, i els ulls se li il·luminen amb tanta intensitat que crec que podríem apagar el llum i encara ens hi veuríem. El cor se m'escalfa i és com si portés la meva pròpia estufeta incorporada, i l'únic que vull és abraçar-la i congelar-la tal com és, per sempre.

Totes les boles van quedar al mateix racó

Només us diré que ha adoptat el tió de tal manera que no només li dóna menjar, sinó que l'ha convertit en un membre més de la família, que mira la tele amb nosaltres, passeja per casa i juga amb ella. "És el meu fillet", ens va dir l'altre dia. I quan li vaig dir que d'aquí a un parell de dies li portarien regals, va contestar: "I al tió també, perquè s'ha portat molt bé". I després se'n va anar corrents cap a ell, rient i cridant: "Ho has sentit, tió? Ens portaran regals, a tu i a mi!".