El parc de Nadal (de Reus) és un dels records que tinc de quan era petita. El meu pare ens hi duia cada any. Recordo una mena de pavelló una mica desangelat i un munt de tallers fantàstics. Els últims anys, fins i tot una tirolina. I cues, moltes cues. Crec que des d'aleshores i avui que he tornat a trepitjar un parc de Nadal (el de Tarragona, que quan jo era petita crec que no es feia) deuen haver passat vint-i-cinc anys. Potser hem tingut sort amb l'hora, però no hi havia gaire gent i la Nienke ha xalat de mala manera. Hi havia tallers, però també atraccions de fira i, sobretot, "txintxables", és a dir, "inflables". Abans tots eren castells, però ara n'hi ha d'un munt de formes i són una de les coses preferides de la Nienke. Per cert que al de la colla jove ja me la volien reclutar, ja us he explicat altres vegades que és una grimpaire nata. En fi, que no ha estat l'experiència estressant i cansada que jo m'esperava. Potser encara hi tornarem, abans no s'acabin les vacances.
 |
| No tinc cap foto digna, totes són d'acció |
Quin regal més bonic que els faràs a les teves petites!!
ResponEliminaM'he llegit totes les entrades d'un sol glop!! A casa estem en el procès amb un petit d'1 any i 1 mes, o sigui que m'he sentit identificada, i sobretot m'has fet venir moltes ganes de veure ja com parla!!!
Ja tens una nova seguidora!
Veure com parlen és una de les coses més maques! Ja deu estar a punt de començar :)
ResponElimina