La teva nena està súper

Aquí veieu el muntatge

No podia ser d'altra manera, ni nosaltres tampoc no ho havíem dubtat gens: la Nienke s'ho va passar bomba de càmping. Tant, que el dissabte, el primer matí que es va tornar a despertar al seu llit, ja vam tenir aquest diàleg:

- Que està obert el cole?

- No, avui no.

[veu esperançada:] - I el càmping?

La primera tarda que era fora de casa, va ploure molt. Això a les mares primerenques que acabem d'enviar la nostra nena de càmping per primer cop a la vida ens fa patir una mica, encara que he de dir que sempre vaig pensar que les educadores en saben més que jo, que no devia ser el primer cop que els plovia, i que ja devien tenir un pla B pensat. Tot i així, vaig anar a mirar el radar de meteo.cat i vaig veure que era un núvol intens però petit, i vaig enviar un sms d'ànims a la Montse, la directora de la llar d'infants. Al cap de poc em va arribar un missatget que em va acompanyar la resta de l'absència de la Nienke: "Gràcies. La teva nena està súper". I és que no podia ser d'altra manera: tenia tots els ingredients per passar-s'ho la mar de bé, i coneguent-la, devia estar aprofitant-los tots.

Quan la vam anar a buscar el divendres ens va ensenyar la mar de feliç on havia dormit, on eren les dutxes, com s'anava a la platja... I les educadores ens van explicar que havia estat alegre tota l'estona (no havia volgut ni xumets ni bibes, ehem ehem, que potser és que a casa ens pren el pèl?), que a la mínima que es descuidaven ja s'havia descalçat i se la trobaven enfilant-se per aquí i per allà... Asilvestrada com és aquesta criatura, devia estar perfectament al seu ambient. Es veu que haurem de pujar més sovint a Prades!

La Nienke ens ensenya la seva tenda