Petites perles I

Això ja no és cap bebè, és una nena.

Crec que ha arribat el moment de deixar enrere les entrades titulades "Aprenent a parlar" i donar per fet que la Nienke, de parlar ja en sap. M'agrada molt escoltar-la i veure com explica les coses, i sobretot com descriu els conceptes quan no sap una paraula. Suposo que per deformació professional, sempre recordaré la seva primera subordinada ("Com es diu el nen que té ulleres?"). He anat veient com el seu llenguatge passava de paraules a frases, i després com aquestes frases es poblaven d'adjectius i adverbis. De vegades encara ens toca desxifrar alguna paraula, o sigui que continuaré fent una mica de diccionari, però en conjunt la majoria de coses gracioses que diu ja no són perquè no ho sàpiga dir millor, sinó perquè són com finestres a l'estructura mental i a la manera d'entendre les coses d'un cervellet de tres anys. Així que avui estreno sèrie: "Petites perles". Espero que a tothom li facin tanta gràcia com a mi!

Algunes de l'escola

-A la meva classe hi ha l'Abril Martínez i l'Abril normal. (-> és a dir, l'Abril que ja coneixia de la llar d'infants i una de nova).

- Canteu cançons?

- Sí, la de les formiguetes no la sap, la Montse.

Li dono l'entrepà que li he portat per berenar. Resposta de la Nienke:

- Molt bé, mama! La Montse et donarà un gomet!

A l'escola hi ha nens grans, però viuen a dalt.

Diccionari

- Ha vingut el ball de la gimnàstica. Tenien uns pals amb floretes.   (-> el ball de les gitanes)

- Vull una mica de ment perquè tinc mal a la panxeta. (-> un medicament)

- Un cotxe molt alt molt alt que arriba a dalt de tot (-> una grua)

Cada dia sóc més viva

[El mal de panxa] se me passarà si miro simpsons.

[Quan vull anar-me'n de l'habitació on ella està jugant] Mama per allà no pots passar, que hi ha obres.
[Quan negociem temps] Jo: Només una estoneta. Nienke: Dues estonetes.