Al llarg de l'estiu la Nin ha perdut l'hàbit (que no la necessitat) de fer migdiades. D'aquí a pocs dies començarà a anar a l'escola de grans i allà, en teoria, tornarà a fer la migdiada cada dia. Però mentrestant resulta que a casa tenim una altra petitona que de moment sí que dorm unes migdiades magnífiques, i per això hem d'ensenyar a la Nienke que mentre els petits dormen cal estar en silenci. La cosa fracassa estrepitosament (mai més ben dit), però de vegades els ossets també fan la migdiada, i aleshores el silenci es respecta una miqueta més.
 |
| Em vénen ganes de fer-me un lloc al sofà i arraulir-m'hi amb tota la colla |
Oh! Quin blog més bonic Maria. M'agrada.
ResponEliminaNani
ohhh!! qualsevol s'hi posaria! em fa la impressió que s'hi ha d'estar molt bé :)
ResponEliminaquina monada.. i pensar que ho organitza la Nienke encara es mes maco. Jo també m'hi posaria!
ResponElimina