Canvi d'armari

Aquest octubre la tardor no arrenca i encara anem amb roba d'estiu, però jo ja tinc les capses de roba d'hivern treta per quan aparegui el fred (que arriba tan tard, que sabem que vindrà de cop i amb traïdoria). La Nienke, interessada, ja va destapar una caixa per inspeccionar la roba que li tocarà posar-se, i va repartir totes les samarretes de màniga llarga en dues piles: "mama, aquests són els que no m'agraden, i aquests els que mig-mig". O sigui, que samarretes que li agradin, no en té ni una, la pobra. És que és una nena exigent (i d'on ha sortit tanta exigència amb la roba, a mi que m'ho expliquin).

Les que no li agraden i les que mig mig

Grans objectius

A més dels petits objectius de què parlava l'altre dia, fins ara també ens hem marcat un gran objectiu cada estiu, una fita de les que marquen un abans i un després en la vida diària de la Nienke. L'any passat, el gran objectiu era que aprengués a nedar, i després d'un parell de mesos de curset i de moltes hores de soferts esforços a la piscina de l'àvia, la veritat és que cap a mitjan estiu ja la deixàvem saltar sense bombolla ni vlienders (que vol dir papallones, i és com es diuen els manguitos en holandès).

Enguany, l'objectiu que ens havíem plantejat era que aprengués a anar amb bici. Com que el seu aniversari era a l'agost i li volíem regalar la bici aleshores, ens quedava un estiu un pèl curt per aprendre'n. Sort que a la casa de Bèlgica hi havia bicicletes i que la Nienke s'ho va prendre amb molta voluntat, i ara des que té la seva, vol sortir cada dia una estona. Però la millor manera de mesurar l'èxit que hem tingut és explicar-vos que des del primer dia de curs, la Nin va amb la seva bicicleta a l'escola. I jo faig la meva feina, és a dir, m'estarrufo tota, què voleu que us digui :)

Observant l'entrada de l'escola el segon dia de curs;
mireu-li la cara de normalitat, de jo-vinc-així-de-fabulosa-cada-dia

Estàtues

Les nenes se t'avancen corrents; pels xisclets i els salts emocionats, ja veus que han tingut alguna idea. És una cantonada d'un carrer, o l'entrada a l'ascensor. Les perds de vista un segon o dos, i just aleshores descobreixes que en aquell carrer hi han posat unes estàtues noves, de dues nenes rossetes, molt xules, oh com els agradarien a la Nienke i a la Lis! Nenes, que heu vist quines estàtues noves? Si passem cada dia per aquí i no les havia vist mai. Ai, on es deuen haver ficat aquestes nenes? Segur que dirien: "quines estàtues tan maques!". Hauré d'anar a buscar-les perquè les vinguin a veure...

I de cop se sent un crit (normalment de la Lisa, que és la més impacient). Si eren les nenes tota l'estona! Jo que em pensava que algú havia posat unes estàtues...

Nenes, mireu quines estàtues han posat aquí!

Petits objectius

L'estiu escolar es va acabant, l'estiu meteorològic sembla que encara ens acompanya i l'astronòmic s'acabarà per santa Tecla, la traca final de cada any. Enguany, per primera vegada, la Nin i jo vam decidir fer una llista de totes les coses que volíem fer aquest estiu. Algunes idees van ser meves però gairebé totes me les va anar dictant ella (després d'escriure la primera, va decidir dedicar-se a la part creativa i fer-me servir d'escrivent). A mesura que anava completant objectius, hi hem anat posant gomets amb forma d'estrelletes. De moment en tenim onze, i ens queden un parell de dies per mirar d'aconseguir-ne un parell més. Després, la meva idea és guardar la llista i mirar de convertir-ho en una tradició anual.

Les primeres dues estrelletes

Voleu saber què volia fer la Nienke aquest estiu?

- anar al cine
- anar a la piscina de l'àvia
- veure la pel·lícula dels avions
- anar a l'aniversari de l'Ona
- anar a l'aquapark amb la Jordan
- anar a casa de la Clàudia
- jugar al joc de l'oca
- anar a Port Aventura
- estrenar la barca de la Lisa
- quedar-se a dormir a casa de la Jana
- anar de càmping
- conèixer algú nou
- anar a uns columpis nous
- anar de viatge
- ballar a la terrassa
- seure a la teulada
- arreglar la pilona
- anar al museu

Bèlgica

Fa uns quants anys m'hauria fet vergonyeta fer unes vacances tan plàcides com les que fem a Bèlgica, repetint país i fins i tot regió i sense anar a veure ni un castell ni un museu; és com si anéssim de colònies però sobretot a descansar, sense intenció de descobrir gaire res de nou, sinó només de retrobar-nos amb amics i passar l'estona junts. 

Com que amb la nostra feina costa fer vacances, jo trobo a faltar passejar amb una guia a la mà intentant encabir el màxim de coses en quatre dies de muntanya o de visita a alguna ciutat, però en canvi penso que a les nenes és un estil de vacances que els va millor, que a elles els cal més temps que a nosaltres per trobar-se a gust en un lloc i que si no ens ho prenguéssim amb aquesta calma, segurament no s'ho passarien igual de bé. Que aquestes vacances són un èxit ho demostra la simpatia que la Nin té per Bèlgica (de fet, als mundials d'atletisme es mirava les proves amb mi i volia que guanyés Bèlgica... i va tenir un disgust de saber que no hi havia cap belga a la final dels 100 metres). I ja les prendrem a viatges de descobriments i a vacances culturals d'aquí a uns quants anys!

Un dels globus que la Nin va decorar amb washi tape per l'aniversari de la Lis

Després de banyar-se

No li veieu cara de "Jo també vinc" a la Lis?

Primer viatge llarg en cotxe

Des d'abans que nasquessin les nenes que la colla del Bram lloga cada estiu una casa rural a les Ardenes, a Bèlgica, i nosaltres hi hem anat cada any, excepte els dos estius en què hem tingut naixements. Fins ara sempre hi havíem anat en avió, però enguany ens vam espavilar tard i com que a més tocava pagar quatre bitllets, vam decidir atrevir-nos a intentar una cosa nova: el nostre primer viatge llarg en cotxe.

No va ser una decisió fàcil, perquè en general són nenes que s'adormen poc al cotxe, i els trajectes més llargs que havíem fet fins ara (Figueres, Andorra, el Pallars...) no havien estat precisament viatges tranquils. Però vam confiar en l'efecte autopista i les àrees de servei franceses i vam decidir que faríem el viatge en dues etapes, amb una nit després de Lyon. Vam carregar el cotxe de menjar, i a les deu del matí ens vam posar en camí...

El primer tros del viatge, fins a Salses, ens el vam passar explicant contes, un per cada castell o torre que trobàvem pel camí. Alguns, com el del drac de vidre del castell de la Jonquera i el del cuiner i el rei de França del castell de Salses, van fer furor. Aleshores ja havíem fet tres hores llargues de viatge i la Lisa es va adormir una estona, i vam treure la pantalla perquè la Nienke mirés alguna pel·lícula. Unes quantes hores més tard vam passar Lyon (amb els seus famosos bouchons que crec que deuen ser continus, per mi que ja hi eren quan jo era petita), que va ser una mica feixuc perquè les dues estaven molt cansades.

I vet aquí que, quan ja estàvem a punt d'aturar-nos a fer nit, la Nienke es va adormir després de tot el dia desperta. Eren les set de la tarda. El Bram i jo vam fer un càlcul ràpid: ens quedaven sis hores per arribar a destí. Seria una mica pallissa, però a canvi l'endemà el matí ens despertaríem a la casa de Waimes i podríem anar a banyar-nos al llac... I vam decidir córrer el risc. 

Finalment hi arribàvem a les dues del matí, 1350 quilòmetres i setze hores després de sortir de casa, i amb dues nenes cansades però que s'havien portat fantàsticament tot el viatge, més del que es pot exigir a dues personetes tan petites i amb tantes ganes de bellugar-se. Crec que seran resistents, aquestes dues. 

Sort que teníem la pastanaga del llac per quan arribéssim
(i al viatge de tornada, la piscina)

Una altra que va parlant

A poc a poc la Lis també s'està llançant a parlar. De moment són sobretot substantius i adverbis (en concret: "sí", "no", "aquí", "a dalt" i "més"), encara que de vegades les encadena per fer construccions més llargues ("aquí no, aquí sí", assenyalant els llocs corresponents, o "aquest no, aquest sí", apartant una cullera i assenyalant-ne una altra). I ja s'ha sentit alguna frase amb verb i tot, concretament dues: "no funciona" i "vull més" (l'absència de pronom feble és cosa de poca maduresa lingüística i per tant encara no em preocupa, ja hi arribarem...).

I com abans feia amb la Nienke, posaré una mica de diccionari perquè l'entengueu si us la trobeu:

Coses que diu en holandès: bal (pilota), jas (jaqueta), kijk (mira), koek (galeta), bed (llit), bad (banyera), bum (bloem, flor).

Coses que diu en els dos idiomes: maan/lluna, auto/cotxe.

Traducció d'algunes coses que diu en català: Kike (Nienke), lal (a dalt), no cucona (no funciona), cuc (suc), cucú (iogurt), bibi (biberó), tete (xumet), aua (aigua), pitè (pitet).

La lisa menjant cucú