Grans objectius

A més dels petits objectius de què parlava l'altre dia, fins ara també ens hem marcat un gran objectiu cada estiu, una fita de les que marquen un abans i un després en la vida diària de la Nienke. L'any passat, el gran objectiu era que aprengués a nedar, i després d'un parell de mesos de curset i de moltes hores de soferts esforços a la piscina de l'àvia, la veritat és que cap a mitjan estiu ja la deixàvem saltar sense bombolla ni vlienders (que vol dir papallones, i és com es diuen els manguitos en holandès).

Enguany, l'objectiu que ens havíem plantejat era que aprengués a anar amb bici. Com que el seu aniversari era a l'agost i li volíem regalar la bici aleshores, ens quedava un estiu un pèl curt per aprendre'n. Sort que a la casa de Bèlgica hi havia bicicletes i que la Nienke s'ho va prendre amb molta voluntat, i ara des que té la seva, vol sortir cada dia una estona. Però la millor manera de mesurar l'èxit que hem tingut és explicar-vos que des del primer dia de curs, la Nin va amb la seva bicicleta a l'escola. I jo faig la meva feina, és a dir, m'estarrufo tota, què voleu que us digui :)

Observant l'entrada de l'escola el segon dia de curs;
mireu-li la cara de normalitat, de jo-vinc-així-de-fabulosa-cada-dia