Fa uns quants anys m'hauria fet vergonyeta fer unes vacances tan plàcides com les que fem a Bèlgica, repetint país i fins i tot regió i sense anar a veure ni un castell ni un museu; és com si anéssim de colònies però sobretot a descansar, sense intenció de descobrir gaire res de nou, sinó només de retrobar-nos amb amics i passar l'estona junts.
Com que amb la nostra feina costa fer vacances, jo trobo a faltar passejar amb una guia a la mà intentant encabir el màxim de coses en quatre dies de muntanya o de visita a alguna ciutat, però en canvi penso que a les nenes és un estil de vacances que els va millor, que a elles els cal més temps que a nosaltres per trobar-se a gust en un lloc i que si no ens ho prenguéssim amb aquesta calma, segurament no s'ho passarien igual de bé. Que aquestes vacances són un èxit ho demostra la simpatia que la Nin té per Bèlgica (de fet, als mundials d'atletisme es mirava les proves amb mi i volia que guanyés Bèlgica... i va tenir un disgust de saber que no hi havia cap belga a la final dels 100 metres). I ja les prendrem a viatges de descobriments i a vacances culturals d'aquí a uns quants anys!
 |
| Un dels globus que la Nin va decorar amb washi tape per l'aniversari de la Lis |
 |
| Després de banyar-se |
 |
| No li veieu cara de "Jo també vinc" a la Lis? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada