Dos pardals d'un tret: Una altra que va parlant II, i Coses que vaig dient IV

Mentre jo no actualitzava el blog la vida ha seguit passant i la Lis va xerrant cada dia més, així que deixo un petit tast de les últimes novetats: 

Potser reconeixeu la reixa,
la Nienke sempre s'hi enfilava de petita

Falsos amics:

- color verd -> qualsevol color

- no n'hi ha -> no n'hi ha, no hi és (per ex. La Nienke no n'hi ha -> La Nienke no hi és)

- això -> persona (per ex. Qui és això?, senyalant algú a qui t'has parat a saludar)

- cuc de pinya -> suc de pinya

- ninet -> patinet

- cacarons - macarrons (més o menys l'única cosa que menja)

- culata - cacaolat

- papu - platvoet (els dibuixos preferits, juntament amb la Pantera Rosa)

Gramàtica

- Parlem en 3ª persona: a risa no vol, a risa no pot, a risa tamé

- Absència d'article personal: qui ets tu? Risa! qui ho ha fet això? Risa! O: Nike!

- uobi? -> obre-m'ho (de "vols que t'ho obri?")

Educació

- Vine Lis que et vestiré.

- No gràcies

Paraules que diu en holandès

- Maan (lluna)

- Bal (pilota)

- Zakje (bosseta de fruita)

- Ekke (lekker -> que bo)

- Bup (soep, sopa)

Et desperten als matins però enfí, són així de mones

I ja que hi som, dues converses que he tingut amb la Nin aquests últims dies:

NIENKE - Mama tu i el papa què sou d'ofici?

JO - Traductors.

NIENKE - [Cara de bastanta sorpresa] Interruptors? 

JO - No, traductors. Saps què vol dir? Que agafem un llibre que està en Nederlands i el posem en català perquè l'entenguin els nens de Tarragona.

NIENKE - [Petit moment de reflexió] Què fàcil!

NIENKE - Mama saps què [l'equivalent a "bon dia ja són les nou, m'és igual que sigui dissabte i ahir a la nit sortissis"] 

JO - Mmggrrny

NIENKE - El llit és nen i la barana és nena. [Pausa reflexiva] La paret és mare i el sostre és pare. [Pausa reflexiva 2] L'armari és tiet i la cortina és tieta.

JO - [Ull mig obert] Ah sí?

NIENKE - Sí, i què? [Això pregunto jo. O més ben dit, ho hauria preguntat, si no fos que em va donar per despertada (o per cas perdut) i se'n va anar en aquest punt de la conversa]

L'ortografia natural

Es veu que això de l'ortografia natural és un concepte pedagògic que vol dir, més o menys, que s'ensenya als nens que una grafia correspon a un so (no li expliqueu a la Nin allò de ca co cu però ce ci, perquè no li interessen gens les lletres "que ens enganyen"; fins i tot ha agafat tírria a la "e" muda del seu nom) i a partir d'aquí se'ls deixa que escriguin tal com raja sense corregir res. Suposo que hi va aparellat el poc respecte que la Nienke té per l'ordre d'escriptura occidental (és a dir d'esquerra a dreta i de dalt a baix) i que per això els seus textos comencen en un punt aleatori de la pàgina i s'entortolliguen sobre si mateixos com cargols o cal·ligrames futuristes. Una preciositat.

Alguns dels més bonics són fets a llapis i no es veuen prou bé a les fotos, però us en poso un que duc al bolso i també la carta als reis (molt generosament, la Nin ha escrit la de la Lisa, no sé si dictada o enumerant coses que ella també vol).

Que gaudiu de la lectura!

"El meu col·le"

CARTA ALS REIS DE LA NIENKE
Nina, cotxet, rata que faci soroll, pingüí, granota,
cuina de nines, faldilla, violí i nina que es diu Lisa

CARTA ALS REIS DE LA LIS
Panderetes, pilota, cases, osset, dofí, pel·lis, retoladors, ratolí i joguines

Les cartes, per cert, ja estan enviades cap a Orient, o sigui que en pic que toqui Enter les he de fer desaparèixer de l'escriptori ràpidament!

Què deuen fer

Se'm fa estrany pensar que un munt d'hores cada dia no sé què estan fent les nenes. No és que pateixi, perquè sé que estan bé, que estan acompanyades de persones afectuoses i que fan un munt de coses xules. Només cal veure el disgust que va tenir la Nienke l'altre dia, quan per una conjuntivitis no va poder anar a l'escola. Ni tampoc no és que em senti culpable, perquè entenc que per fer la vida que vull (i la vida que vull que facin elles, també) he de treballar, i que la decisió és meva, però que també podria plantar-me i dir que no, i no passaria res. 

Però tot això que sé racionalment, no em serveix per no estar tot el dia preguntant-me què deuen estar fent. Si es pogués espiar per un foradet (per dir-ho fi, de fet el que vull dir és "si es poguessin posar webcams a les classes"), em passaria el dia mirant què fan. Si riuen, si corren, si s'espitgen i cauen i ploren una estona, fins que la mestra els posa aigua al lloc on s'han fet mal. Per això ho agraeixo tant quan apareix alguna foto que et permet veure-les en acció, com aquesta de la Lisa fent pastetes. El resultat, per cert, com que era sense ou perquè hi ha algú amb alèrgia, era una mena de pitjapapers duríssim (no us enganyo, una amiga que també porta la filla a la mateixa llar es va fer un bon trau intentant tallar-lo). I les avellanes, amb closca, fixeu-vos-hi. Però la cara d'orgull de la criatureta quan et dóna el que ha fet... en fi, gairebé paga la pena haver-la hagut d'enyorar unes quantes hores.     

L'enunciat deia "Pastissets d'avellana"

Coses que vaig dient III

La Nienke ja parla com una nena gran, es nota que se li mou la primera dent. Però encara queden alguns fòssils que, ara sí, ja estan en absolut perill d'extinció. Per sort, és una època de preguntes fantàstiques i idees que et deixen amb un pam de nas, i amb això encara estem bastant entretinguts.

Algunes paraules que no diu bé:

Ranglandaix (llangardaix), gotes (botes), grac (drac - sí, aquest aguanta!), baldufes (medusses), furmàcia (farmàcia).

Raonaments:

Nienke: És de pollastre, l'hamburguesa?

Jo: Sí, les tres són de pollastre.

Nienke: Excepte la meva, que és de pa i carn. [irrebatible totalment, és clar]

[Vaig per ajudar-la a cordar-se la jaqueta per damunt del vestit de princesa] Mama no cal que m'ajudis, que sóc una princesa! Ho sé fer tot!

Reinvencions de cançons:

- Aaaallioli tenia tres soldats [amb la tonadeta de "Napoleó..."]

- Hi ha una nina dalt del cotxe que repica els cascabells. Trenta, quaranta, la vella bufanda pinyol madur...

Sentències:

El cul és com un pont entre dos cames.

Mama jo vull ser la lluna.

Quan sigui gran vull ser el ratoncito Pérez.
Si Nadal fos a l'estiu els pastors haurien d'anar amb banyador.

Ah, i l'insult més gros del món: mandonguilla fea.

En fi, i com aquestes moltes més, però és que li hauria d'anar al darrere amb una gravadora...

Com podeu veure, és una princesa i no necessita gens d'ajuda

Al trenhotel

D'aquest viatge taaan romàntic que hem fet a Disneyland París n'han triomfat moltes coses, però a mi potser la que més m'ha agradat de totes ha estat veure que amb les nenes podem anar perfectament en trenhotel. La festa al compartiment i les corredisses pels passadissos ja us l'imagineu. Van xalar com unes boges i quan va arribar l'hora de gitar-se, es van posar als seus llitets i van dormir com uns rocs fins que l'endemà al matí ens va despertar la revisora, i ja érem a París! Ja sabíem que les nostres petitones resistien viatges llargs en cotxe i que són un rollet als avions, però això del tren encara només ho havíem provat en trajectes curts. I crec que repetirem en breu, aquest cop per conèixer la ciutat.

Arribava el moment de posar una pel·lícula
o la Nienke se'ns amagava amb les maletes

Coses que reapareixen amb el canvi d'armari

Ha baixat la temperatura, ha plogut tres dies i la Lisa ha estat malaltona, de manera que he decidit fer el canvi d'armari (mitjan novembrem no ens queixarem). És una feina antipàtica perquè has de veure què ha quedat petit, què encara pot servir, i a més calcular què has de guardar per si torna a servir a la primavera, i què ja pots desar perquè a la pròxima temporada li estarà petit. En fi, que fa força mandra, sobretot quan per fer-ho t'has d'enfrontar a les quantitats de roba que tenen les meves filles (un dia ho vaig comptar i la Lis, que hereta de tres nenes, tenia 75 samarretes d'estiu. Com qui diu, podria passar l'estiu sencer fent una o dues rentadores).

Però de vegades fent el canvi d'armari apareixen, a més d'anoracs massa grans i pantalons massa curts, peces molts estimades, com en aquest cas, les bótes d'aigua. I com que just acaba de ploure i hi ha tolls per tot arreu, es poden gravar escenes com aquesta.

Instants brevíssims

Fer fotos a les nenes és un maldecap. Just quan fan les coses més gracioses, no tens la càmera a mà, o si la tens, es belluguen o es giren just a temps perquè no les enganxis. Al final, per cada foto bonica en tens quinze de mogudes, quinze amb les nenes d'esquena, i alguna sense nena i tot. I més val que te'ls guardis a la memòria, tots aquells instants que volies immortalitzar, perquè aquests moments són, ja ho diu el nom, instantanis. 

Moltes coses només duren un instant. Un petó. Fer nenes, tenir nenes. Dir que sí. Dos anys de Lisa, cinc anys de Nienke, quinze anys junts passen volant. Però de cop algú captura un d'aquests instants tan fugissers, i llavors el tens per sempre. Com aquest petó.