L'holandès

"Els nens són com esponges", diu la gent, i potser és veritat que són com esponges comparant amb els adults, però també és veritat que les llengües que no són la d'immersió a l'escola no s'aprenen sense esforç. A banda que son pare els hi parla sempre en holandès, hem fet l'esforç que mirin la televisió en holandès, de llegir-los contes en holandès i d'anar a Holanda i rebre visites d'Holanda sovint... i tot i així no tenen el nivell de les llengües de l'escola, i en el cas de la Lis, l'holandès està molt amanit d'anglès, que últimament és l'idioma que per qüestió d'oferta a Netflix ens desplaça l'holandès a la tele. Però sempre vas pensant que en algun lloc, dorment, hi ha d'haver tots els coneixements passius acumulats al llarg dels anys, i quan surt a la llum, t'adones que tant d'esforç no ha estat inútil. 

Per a mi un d'aquests moments ha estat aquest estiu, quan vaig veure la Nin jugant a Codi Secret (un joc que la gràcia que té és als sinònims, homònims i relacions culturals/lingüístiques) en holandès, envoltada d'holandesos adults, sense intervenció dels seus pares. 

Ella no s'agrada a la foto però jo estic tan orgullosa d'ella que encara la trobo més guapa que de normal.

La Nin, "dictant" i controlant el temps

Ulleres

D'aquest hivern passat tenim una novetat important. Ulleres! Com que els pares i la germana no en portem, l'astigmatisme + hipermetropia de la Lis ens havia anat passant desapercebut. Però finalment, arran d'una revisió a l'escola, vam anar a parar a l'òptic i des de llavors tenim una nena molt feliç amb les seves ulleres. I haurà estat la primera de la casa en portar-ne, abans que arribin les de vista cansada: això, als petits no els passa sovint!

Aquestes van ser les que va decidir quedar-se

Fer-se el llit

A tots els articles sobre com s'ha de criar els nens en parlen, i tots diuen el mateix: que han d'anar participant en les tasques de la casa, que comencin per coses senzilles, que parin taula i es facin el llit. Aquí, parar taula encara ens funciona, però que es facin el llit, ni parlar-ne. No perquè no m'hi vulgui barallar, no: fer-los el llit és una de les poques feines domèstiques que m'agraden. 

Encara que quedi cursi dir-ho, per a mi fer-los el llit és un acte d'amor. Estiro el llençol i penso que aquí és on han estat arraulidetes o espaterrades (una de cada) tota la nit. Aixeco el duvet i faig de detectiu: moltes vegades hi trobo una lot i alguna joguina o algun bolígraf i llibreta que han estat utilitzant quan en teoria ja dormien. Col·loco els coixins i els ninos, i me les imagino trobant-se'ls allà asseguts, esperant-les, com per art de màgia. El coixí de la nena, la Gal·la. El pijama que qui sap on para. 

Avui quan ho tenia tot posadet i m'he parat a mirar-m'ho m'he adonat que en realitat ho faig per mi. Elles es fiquen al llit, normalment a contracor, de pressa i sense fixar-s'hi. Però jo aquella estona he estat posant peces al puzzle que són les nenes quan no les veig. Per educar-se, que omplin el rentaplats o aparellin mitjons abans de llançar-los a la cistella de la roba bruta: fer els llits és cosa meva.

Ara bé, la Nienke de vegades se m'avança, com aquí

Tornar al corral

Un dia que quedava molt d'estiu

Quan comença sembla que serà llarguíssim i tindràs temps per tot, però després d'un estiu fent les salvatgetes, torna a arribar l'inici del curs escolar i et trobes que t'han quedat un munt d'idees al tinter. Tinc pena de pensar tot el que volia fer i que ara haurà quedat per a l'any que ve, quan les nenes ja seran un any més grans. Però per sort no em puc queixar, ha estat un estiu ple de bones estones, i espero que de records d'aquells que van fent brasa i que t'han de durar la resta de la vida; i mentrestant, ha tornat el moment de recuperar hàbits, posar despertadors, esperar els caps de setmana... en resum, que després de l'asilvestramenta de l'estiu, toca re-civilitzar-se, i acoplar-se al dia a dia tant com es pugui sense sentir-nos massa acorralats.

Fent papers

L'altre dia estava ordenant papers, i mentre anava sumant tiquets per a la renda (tiquets que caçava perduts pel bolso, per la cartera, i en una capsa en un calaix que és on els deso oficialment), vaig trobar un parell de regalets de la Lisa, que em van animar l'estona.

No sé si s'aprecia, però el postit està enganxat en un tiquet de gasolina

Aquest, molt arrugadet, m'ha aparegut entre unes factures

Escopinyes

De vegades sents que una nena està per la cuina, i per com sonen les coses ja saps si rebusca per l'armari de les galetes o remou les llaunes que troba pel del racó, i si és això segon, ja baixes amb la sospita que ha reaparegut el monstre de les escopinyes, a punt d'engolir-se-les totes ben de pressa ben de pressa no fos cas que s'haguessin de compartir... Si algun dia aquest mol·lusc està en perill d'extinció, a casa potser en tindrem una de les culpables.

El monstre de les escopinyes enxampat in fraganti

Remor de fons

Jutjant per la meva sensació de plenitud ara mateix, l'amor és que faci bon dia després de dies de mal temps, estar de vacances tu i les nenes, i sentir de fons que fan plans, que remenen calaixos i surten a la terrassa a pintar, anar a mirar i trobar-te-les així. És curiós que per molt que xalis amb elles, també hi ha un plaer diferent que rau justament a fer d'espectador, que s'oblidin de tu totalment, i que la remor de fons siguin converses i jocs en què tu no participes; és com si sense mi fossin més elles, més autèntiques, més personetes en si mateixes. 

Llavors, sense voler, et poses contemplatiu, i si et despistes, comences a pensar que es fan grans.