Jutjant per la meva sensació de plenitud ara mateix, l'amor és que faci bon dia després de dies de mal temps, estar de vacances tu i les nenes, i sentir de fons que fan plans, que remenen calaixos i surten a la terrassa a pintar, anar a mirar i trobar-te-les així. És curiós que per molt que xalis amb elles, també hi ha un plaer diferent que rau justament a fer d'espectador, que s'oblidin de tu totalment, i que la remor de fons siguin converses i jocs en què tu no participes; és com si sense mi fossin més elles, més autèntiques, més personetes en si mateixes.
Llavors, sense voler, et poses contemplatiu, i si et despistes, comences a pensar que es fan grans.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada