Cabells

Com que ella és d'aquest color i jo d'aquest altre, hi ha qui em pregunta si li tenyeixo els cabells o si li poso aigua oxigenada. Doncs no, ni xampú de camamilla. Aquest estiu s'ha banyat tant a la piscina que al clatell li han quedat una mica verds i tot; però abans d'anar a l'escola de grans ja els tallarem, i després només faltarà que em deixi pentinar-la (el pànic al raspall dels cabells sí que és herència meva) i tornaran a ser tan bonics com sempre.

Passen tantes coses

Han passat tantes coses i no he trobat el moment d'anar-les explicant! Avui és l'aniversari de la Nienke, que ha fet tres anys. Feia tot l'estiu que esperàvem el dia de l'aniversari, i ha estat un dia molt bonic i emocionant, però com que la festa en si no la farem fins demà, encara no en parlaré. Sí que cal introduir d'una vegada a aquest blog a qui en serà la segona protagonista, la Lisa, que va néixer fantàstica i ràpida i molt bona nena ara fa tres setmanes i mitja, el dia 20 de juliol.

A la Nienke li toca ara fer-li lloc a la seva vida. Primer serà compartir el temps dels pares, una mica més endavant, l'habitació, després les joguines, la banyera i el seient de darrere del cotxe, i finalment espero que els jocs i les bones estones. Vist així, fer-li lloc al blog és el de menys. I espero que a banda de compartir per necessitat, vingui el dia que comparteixin perquè elles volen, que s'estimin i que quan siguin grans puguin comptar l'una amb l'altra. I és que la Nienke no ho sap, però si hem fet la Lisa ha estat, en un 50%, per egoisme patern, perquè els bebès són tan monos i els nens fan tanta gràcia, però en l'altre 50%, per altruisme patern, per a ella.

Aprenent a parlar (V)

A banda d'una collita de diversos que copiaré més avall, el més destacat en el desenvolupament lingüístic de la Nienke dels últims dies ha estat un salt que vam detectar el cap de setmana passat: la Nienke ha descobert que el neerlandès i el català no són intercanviables, sinó que depenen de l'interlocutor. Fins ara li semblaven dues maneres sinònimes de dir les coses, però no entenia que n'havia de triar una o l'altra segons amb qui parlava. Però diumenge passat vam tenir aquest diàleg:

JO -Qui et llegeix el conte de les cabretes?

NIENKE -Tu, perquè parles Tarragona com mi. I el papa parla Nederland, com el Jasper i la Femke.

I ara unes quantes coses més que ens ha dit últimament:

-Nienke, vine!

I la Nin, seguint-me:

- Per què vino? /vinu/

Una cosa que em fa molta gràcia: en lloc de dir "amb el/amb la" diu "mel/mela", per exemple: anem mela Sara, a la pizzeria mela Júlia, etc.

Les cançons que vol abans d'anar a dormir: sol solet, la lluna, lololo (l'Amparito!) i papipa [o alguna cosa així], que vol dir pam i pipa, i és la cançó del lleó.

Al matí, anant cap a la llar d'infants, assenyala amb resignació el camí avorrit i diu: anem per aquí, que no hi ha tutucán (tobogan).

Un dia va aparèixer amb una foto meva de quan tenia 4 anys (i per tant, els cabells rossets). La Nin pregunta:

-Qui és?

-La mama quan era petita.

-No, és la Nienke, perquè té els cabells bonics. (= és a dir, rossos!!!)

Per demostrar que la Nin es fa gran sense esperar-nos: des de fa un parell de setmanes ja arriba al botó de l'ascensor, motiu de gran orgull i de moltes corredisses, perquè ara no cal ni dir que s'ha convertit en l'encarregada de tocar-lo cada vegada.

L'espera

Tinc temps, però no sé què fer-ne. Treballo molt poquet. Només avanço a estonetes i molt de mica en mica en els projectes llargs que tinc per lliurar a partir de setembre. No m'atreveixo a comprometre'm a res, perquè en qualsevol moment podria arribar la criatureta; la Nienke prou li demana que surti i protesta que ja és l'estiu. Avui em rascava la panxa perquè sortís; altres vegades punxa la germaneta, li fa pessics o la crida. Per a mi és molt diferent de quan esperava la Nienke, perquè ella va arribar tan ràpida, tan de cop, abans d'hora, i tan rebé.

I es veu que això de l'embaràs contemplatiu no està fet per a mi; sembla que se'm donen millor els altres embarassos, perquè ara que tinc temps de cuidar-me, de gaudir de la panxa i del descans, no sé fer-ho. No sé com omplir les hores. Em trobo la mar de bé, tinc moltes ganes de moure'm, de fer coses amb la Nienke, fins i tot de treballar. Deu ser que estic a punt, amb ganes i forces, per ampliar la família. Tinc un munt d'energia però no puc gastar-la. En canvi, sento que podria amb tot. Ara només cal que surti la petitona i em posi a prova. 

On anem avui?

Diuen que als nens els agrada la rutina però a mi es veu que m'ha sortit l'excepció de la norma: cada dia, quan vaig a recollir la Nin a la guarderia, em rep amb la pregunta esperançada "On anem avui?". La sort és que aquesta pregunta té moltes respostes correctes que la fan posar contenta de seguida (a la piscina de l'Aina, al parc amb l'Ikem, a casa la Clàudia, als tobogans grans, a la platja, a beure un suc de pinya... de fet l'única resposta temuda és "a comprar", un veritable malson per a la Nienke, que si de cas s'estima més anar a casa).

Però darrerament sembla que es perfila una favorita, "a la piscina de l'àvia". Perquè a la piscina no hi anem a nedar ni a banyar-nos, sinó a saltar. I preferiblement sense parar, tota la tarda, i amb la mama "més lluny, més lluny!" cada vegada. Si és que és una valenta, aquesta nena.

En tinc ganes però també ho trobaré a faltar

En tinc ganes quan la Nin vol que l'agafi, quan em voldria enfilar darrere d'ella, quan una piloteta rodola sota el sofà, quan veig algú que es pren una canyeta fresqueta en una terrassa. Però també sé que la trobaré a faltar, la panxa de pell tibant i fineta que les meves mans troben contínuament, els copets de la nena per recordar-me que hi és, l'amabilitat dels desconeguts,  les manetes i les carones dels nens de la guarde que se m'acosten, em toquen la panxa i em pregunten: "Tens un bebè?".
Per bé o per mal, és una cosa totalment fora del meu control, i ja no queda gaire.

Cara de concentració

La Nienke i la seva germaneta es portaran la mateixa diferència de temps que jo i la Sara. El naixement de la Sara és el primer record que tinc; en canvi, no me'n recordo gens de la panxa on va estar fins aleshores. Per això, i perquè fins ara la panxa havia estat més una font de molèsties per a la Nin que no pas una cosa interessant, últimament estem intentant fer-la una mica més memorable amb el joc de pintar-hi. Vaig comprar ceres de les de maquillatge que fan servir per pintar la cara dels nens per Carnestoltes i ens dediquem a fer dibuixos a la panxa. L'emoció de no haver de cenyir-se als "arbitraris" confins d'un full de paper és suficient perquè la Nienke estigui disposada a pintar-me la panxa sempre que l'hi proposo, i també ho proposa ella molt sovint. Així que tenim un joc nou, que també trobaré a faltar quan l'embaràs s'acabi. No ho sé, potser al final haurà durat massa poc.

El bebè de la Nienke sortirà a l'estiu

El bebè de la Nienke, que encara és a la panxa de la mama, de moment no té nom. La Nin, com que ha vist que és una broma que fa gràcia, sempre que algú li pregunta com es dirà contesta que "Xocolata" (o, de vegades, "nena xocolata"). Sap que serà una nena molt petita, que no tindrà dents, ni caminarà, que haurà de portar bolquers. Sap que l'haurem de cuidar, que li rentarem el culet quan faci caca, que la banyarem en una banyereta, que tindrà un llitet petit per dormir i una cadireta petita per anar a passejar. Però la informació més important, la que la Nin més repeteix, és que sortirà a l'estiu.

Ja veurem com anirà quan arribi l'hora, però de moment sembla que li fa il·lusió, encara que de vegades, per exemple a la banyera o quan vol anar a coll, la meva panxa li faci nosa. Llavors vol que el bebè surti avui. Em diuen de la guarderia que en parla molt, que repeteix el que li diem, que explica als altres nens que tindrà un bebè. La cosa es va tornant imminent a poc a poc (avui entro al vuitè mes), així que aviat sabrem si tota aquesta preparació ha servit.

De vegades el seu osset petit és un bebè com el de la mama. Se'l posa sota la samarreta, i diu que naixerà a l'estiu. Però un dels moments més monos va ser quan se'l va posar al pit i va declarar que "l'osset menja melic" (suposo que el mugró li sembla un altre melic). Ho ha fet un parell de cops, i un d'ells vaig poder enganxar-la i fer aquesta foto.

L'osset menja melic