Escenes domèstiques

M'agrada jugar amb les nenes, sobretot a jocs que no són jocs, a perseguir-les, buscar-les i trobar-les sempre als mateixos amagatalls (per si no fos prou fàcil localitzar-les seguint les rialles), i atacar-les a base de pessigolles, o acorralar-les fent de llop amb urpes i dents o de fantasma de veu tremolosa, i anar-m'hi acostant a poc a poc fins que gairebé les toco amb els dits, i a l'últim moment tornar a ser la mama per veure el canvi gairebé màgic de cara de por a cara de pixar-se de riure. 

Però també m'agrada ser espectadora, o més ben dit, oient, dels jocs d'elles; seure al sofà o a l'ordinador i anar sentint de fons com juguen, com s'organitzen i interactuen, i després trobar-me els muntatges que fan.  La Lis, que remena capses i calaixos i va parlant, encara sense paraules desxifrables. A la Nin, últimament, el que més li agrada és jugar a classes. Organitza els seus alumnes, truca a les mares si es posen malalts, els renya si parlen sense aixecar la mà o si fan ratllots en lloc de dibuixos. Així jo, de pas, vaig intuint el que fan a l'escola. Fa uns dies, els mostrava bits dels mamífers. Una altra vegada, havien de dibuixar quadrats ("Una ratlla, paro. Una ratlla, paro. Ho veieu?"). Avui, els ossets havien de dir si vivien en un bloc de pisos o en una cabana (jo ja sospitava que les cases són tema d'actualitat perquè quan ha vist una tortuga a la tele ha dit: "sembla un iglú"). I si no fos que un osset ha dit "tonto" i s'ha hagut d'interrompre per renyar-lo, suposo que jo ara sabria en quina mena de casa viuen els nens de la classe. 

L'escola

Un raconet a mida

Interior de la caseta de sota l'escala

A les nenes, com als gats, els agraden els raconets. Qualsevol espai una mica acotat es converteix de seguida en castell, caseta, cova o tren. Aquest estiu l'Opa ens va fer un regal fantàstic: va convertir un cau de pols que teníem (vull dir, un racó desaprofitat) en una caseta permanent. Encara no la tenim acabada, perquè la volem pintar i li falten cortines, però avui hem fet un pas: hi hem posat llum. Ha servit perquè la Nienke, que ja tenia la novetat una mica oblidada (aquestes coses passen ràpid), l'hagi redescobert. Aquesta tarda, ella i jo hem endreçat totes les coses que s'hi havien anat acumulant, i després hi hem posat una manteta per fer d'alfombra. I aquesta nit hi ha volgut dormir. S'hi ha construït un niuet: ha portat l'osset i el coixí, i ha penjat a la paret amb un tros de cel·lo un dibuix que ha fet aquesta tarda. Molt còmode no deu pas ser, sense matalàs, però se la veia decidida. A l'últim moment, quan jo ja me n'anava, una frase misteriosa: "Mama, no comprarem cortines. Ja les pintaré jo". Ara, mentre escric això, estem amb l'orella atenta per si se'n desdiu; entre nosaltres, és possible que, fins i tot si s'adorm, la traslladem al seu llit. Amb agravant de nocturnitat i traïdoria. Som així, els pares. 

Disfresses improvisades

Com que a la Nienke li agraden les princeses, m'estic tornant una experta en l'art incomprès de fer vestits i pentinats amb mantes, llençols i tovalloles perquè es pugui mirar al vidre del balcó aprofitant que, gràcies al canvi d'hora, a mitja tarda ja és fosc. He millorat molt des que l'únic que se m'acudia era fer barnussos, i ara, com podeu veure, ja sé fer trenes als cabells llargs i vestits amb tirants i capa, i a més les meves composicions ja s'aguanten una bona estona encara que la model sigui físicament incapaç d'estar-se quieta.

La Nin observa orgullosament el resultat

Matins

Ja tenim presa la mida als matins, cosa que, en una casa en què tots quatre som dormidors, us asseguro que no ha estat fàcil. El despertador arriba a sonar ben bé quatre o cinc vegades (entre les 8 i les 8:20) sense que cap de nosaltres es doni per al·ludit. Entre les 8:20 i les 8:30 torna a sonar i llavors ja ens ho prenem més seriosament. Surto del llit i vaig cap a la Lisa, l'única que es desperta de bon humor, i la vaig vestint mentre la resta tornen a la vida a poc a poc. Després vesteixo la Nienke, que acostuma a tenir opinions molt fermes sobre què vol i què no vol, i pot dir que no una vegada, a canvi d'haver-se de posar obligatòriament la meva segona proposta (una mena de ruleta russa diària davant de l'armari). En acabat, esmorzen amb el Bram mentre em vesteixo jo. Al final, pentinar, sabates, jaquetes, motxilla de la Lisa (si és dilluns, motxilles de les dues), esmorzar de l'escola (si és dijous, esmorzar i berenar), sortir (normalment corrents), enfilar el camí de l'escola i després el de la Llar.

Esmorzem a cuita-corrents

Posem al calendari quin dia fa

Sortim disparats!

Quan la Nienke va a dormir, no va a dormir

Des que la Lisa no dorm al llitet niu sinó que comparteix habitació amb la Nienke, el nostre ritual d'anar a dormir ha canviat. La Lisa s'adorm soleta amb el biberó, com també feia la Nin quan era petita. I la Nienke se'n va a dormir una bona estona més tard i la deixem que s'adormi al nostre llit; després, quan anem a dormir nosaltres, la traslladem a la seva habitació. El nostre ritual d'ara és així: jo la baixo al llit i després d'un conte i una cançó (últimament vol dos contes i cap cançó, cosa que suposo que no és estranya tenint en compte les meves aptituds musicals), vol que baixi son pare. I quan el Bram puja després d'explicar el seu conte, en teoria la Nienke es posa a dormir.

La realitat, però, és que, molt en silenci perquè no la sentim, ella continua desperta. Juga amb coses que troba per la nostra habitació, mira per la finestra si hi ha llum a casa la Jordina, obre la capsa de les agulles d'estendre, investiga què hi ha a la tauleta de nit i fins i tot s'enfila a la prestatgeria (aquesta setmana un dia vam sentir un gran terrabastall i ens vam trobar que li havia caigut tot un prestatge mentre intentava agafar "aquella cosa de fang" -un nyap de fang amb un pal de polo clavat, que històricament tenia un solet de paper enganxat, obra d'art de l'època de la llar d'infants-).

El cas és que en algun moment d'aquest joc, l'atrapa la son. I la son, que ja sap que la Nienke no es deixa vèncer a les bones, sempre l'ataca quan la troba desprevinguda i amb la guàrdia baixa, de manera que quan finalment s'adorm, la Nienke cau allà on és: a la cadireta de la bici tornant d'una festa, amb la cullera del iogurt a la mà, o envoltada de les "joguines" que s'ha portat al nostre llit. Cada nit hi ha la intriga de veure com ens la trobarem. Ahir, després d'una tarda molt emocionant veient el seguici petit, ens la vam trobar així.

Escena casolana

Fixeu-vos que: això que duu al cap són els pantalons del seu pijama (m'hi jugo que, com altres vegades, feien de "cabells llargs"). La roba que porta, és la part de dalt del meu pijama. I després té dos mitjons diferents, cap dels quals no duia quan se'n va anar a dormir, un a la mà i l'altre al peu. Que a més tingui els peus al capçal del llit, això aquí ja ni ens sorprèn.

Foto de família

La Lisa ha començat a anar a la llar d'infants, i el primer dia ens van demanar una foto de família, amb bestioles i tot. Com mana la tradició de casa nostra, vam preparar la bossa la nit abans de començar (jo de fet vaig obrir el mail amb la llista del material necessari el diumenge a la tarda, plenament en la línia de muntar el llitet de la Nienke mentre jo ja era a l'hospital parint o buidar el pis del c. Merceria mentre els nous inquilins ja l'anaven omplint de capses). Doncs això, que féiem la bossa a última hora i què va passar? Doncs que de cop ens vam adonar que de fotos de família, no en teníem cap! Pica d'urgència a la porta dels veïns i que vinguin a fer-nos una foto que puguem portar l'endemà a la llar. I va sortir aquesta. Les nenes en pijama i tots guapus-d'anar-per-casa excepte l'Sputnik, que fa mitja por. Lluíííís!

Aniversari de la Nienke

L'aniversari de la Nienke deu ser el més llarg del món: ha durat nou dies. Des del dia 14, el dia de l'aniversari en si, que es va despertar per trobar tota la casa decorada amb guirnaldes i globus, fins ahir, dia 23, que vam fer la festa (per donar temps als amiguets de l'escola a tornar de les vacances), la Nienke es despertava cada dia i ens anunciava que "avui també és el meu aniversari". Han estat deu dies de molta emoció, degoteig de regals recollits aquí i allà, i dues magnífiques festes d'aniversari, una per família i amics nostres, i l'altra, per primer cop, amb els nens de la classe i els seus pares, una colla d'amics nous que en certa manera ens han "tocat" però amb la que sembla que hem fet sort. 

Festa 1 La Nin organitza qui ha de bufar i qui ha de cantar

Ara haurem de pensar com explicar-li a la Nienke que pel seu aniversari falta moltíssim, que primer han de passar tots els altres aniversaris (se'n sap l'ordre com un mantra que de tant en tant em fa recitar) i que ha arribat el moment de despenjar les guirnaldes i guardar la corona fins l'any que ve. Sort de la pila de regals i de la caseta nova de sota l'escala (work in process, ja us l'ensenyaré quan la tinguem acabada) que faran que aquest aniversari sigui memorable encara durant molt de temps.

Festa 1 La Lis va robar part del protagonisme

La segona festa va ser memorable per dues coses: perquè la Lis va fer els primers passets i perquè la Nienke es va fer mal en un peu saltant del jardí de dalt al de baix. L'emoció dels regals gairebé li va fer passar el mal però avui (l'endemà) encara se'n ressent una mica. Deu ser que se'ns ha fet gran, la Nin, perquè el que passa a les festes dels nens grans és que fan el boig. [Fotos de la festa 2 pendents d'afegir]