dijous, 20 de setembre de 2012

Quan la Nienke va a dormir, no va a dormir

Des que la Lisa no dorm al llitet niu sinó que comparteix habitació amb la Nienke, el nostre ritual d'anar a dormir ha canviat. La Lisa s'adorm soleta amb el biberó, com també feia la Nin quan era petita. I la Nienke se'n va a dormir una bona estona més tard i la deixem que s'adormi al nostre llit; després, quan anem a dormir nosaltres, la traslladem a la seva habitació. El nostre ritual d'ara és així: jo la baixo al llit i després d'un conte i una cançó (últimament vol dos contes i cap cançó, cosa que suposo que no és estranya tenint en compte les meves aptituds musicals), vol que baixi son pare. I quan el Bram puja després d'explicar el seu conte, en teoria la Nienke es posa a dormir.

La realitat, però, és que, molt en silenci perquè no la sentim, ella continua desperta. Juga amb coses que troba per la nostra habitació, mira per la finestra si hi ha llum a casa la Jordina, obre la capsa de les agulles d'estendre, investiga què hi ha a la tauleta de nit i fins i tot s'enfila a la prestatgeria (aquesta setmana un dia vam sentir un gran terrabastall i ens vam trobar que li havia caigut tot un prestatge mentre intentava agafar "aquella cosa de fang" -un nyap de fang amb un pal de polo clavat, que històricament tenia un solet de paper enganxat, obra d'art de l'època de la llar d'infants-).

El cas és que en algun moment d'aquest joc, l'atrapa la son. I la son, que ja sap que la Nienke no es deixa vèncer a les bones, sempre l'ataca quan la troba desprevinguda i amb la guàrdia baixa, de manera que quan finalment s'adorm, la Nienke cau allà on és: a la cadireta de la bici tornant d'una festa, amb la cullera del iogurt a la mà, o envoltada de les "joguines" que s'ha portat al nostre llit. Cada nit hi ha la intriga de veure com ens la trobarem. Ahir, després d'una tarda molt emocionant veient el seguici petit, ens la vam trobar així.

Escena casolana
Fixeu-vos que: això que duu al cap són els pantalons del seu pijama (m'hi jugo que, com altres vegades, feien de "cabells llargs"). La roba que porta, és la part de dalt del meu pijama. I després té dos mitjons diferents, cap dels quals no duia quan se'n va anar a dormir, un a la mà i l'altre al peu. Que a més tingui els peus al capçal del llit, això aquí ja ni ens sorprèn.

2 comentaris: