Avui et faré moltes fotos

Com que tens una mare que no sap fer temps, avui em passaré el dia fent-te fotos. Així, el dia que tingui més estona, parlaré de totes les coses que hem viscut amb tu aquest any. Avui pensaré moltes vegades en el dia que vas néixer, i en com vas néixer, perquè tot va anar tan bé i vas sortir tan fàcil com has sigut sempre des d'aleshores. Crec que hi ha poques fotografies on em trobi tan guapa com en aquesta que vam fer exactament a aquesta hora, fa exactament 365 dies, seixanta minuts després que vinguessis al món, tan preciosa i rodoneta.

Per molts anys Lis!

Acabadeta de treure del forn

Multilingüisme

Estem sense Nienke, perquè desafiant un cel rúfol i amenaçador, se n'ha anat amb els avis a passar el dia i una nit al vaixell de vela que l'Opa té a Zeeland. Després d'una hora de camí, ens han trucat des del cotxe per preguntar què volia dir una frase que la Nienke ha repetit (en català) una vegada i una altra durant el trajecte: "Falta molt?". Ara ja li hem ensenyat a dir en neerlandès, i així els avis també podran gaudir de la pregunta més preguntada a tots els viatges amb cotxe amb criatures.

Ahir vam descobrir aquest parc amagadet prop de casa els avis

Tot això vol dir dues coses. Per a la Nienke, que se'n va a passar-s'ho bomba i té pressa per arribar. Per a nosaltres, que l'esforç d'immersió lingüística (parcial i intermitent, però fem el que podem) encara no està donant tot el fruit que esperem que donarà a la llarga. La Nienke entén la llengua del pare perfectament, cosa que no cal ni dir que valorem i que és molt important. A més, l'entén tant quan l'hi parla ell com quan l'hi parlen altres. Ho ha aconseguit a còpia de viatges a Holanda, visites d'amics i satèl·lit per poder rebre la televisió holandesa. No és que posem la Nin expressament a mirar dibuixos en neerlandès (ni podríem, perquè els nens holandesos surten de l'escola molta estona abans, i quan la Nin arriba a casa ja no en fan, de dibuixos), però quan la tele està encesa la sent de fons, i sabem que l'entén.

Ara bé, a pesar del contacte freqüent i de la constància del Bram, el coneixement que la Nienke té de la llengua és molt passiu. Tot això és perfectament normal. Tot va al ritme que ja ens esperàvem. Sabem, perquè tots dos som de lletres (i, de fet, de llengua), que cal molt d'esforç. La gent sol dir que els nens són com esponges, però sense immersió, no n'hi ha prou de ser una esponja. En fi, que com amb totes les altres coses, cal paciència!

Una anècdota: fa uns quants mesos es va quedar a dormir a casa dels tiets. L'endemà vaig preguntar al germà del Bram si s'havien entès. I em va dir que havien trobat el sistema perfecte: fer-li preguntes de sí o no. A males, sempre pot fer servir aquest sistema! Com quan érem petits i jugàvem a endevinar un personatge.

Una bicicleta ben carregada

La Lis per fi pesa 9 kilos i pot anar a la cadireta de bici de la Nin quan era petita, que hem recuperat i enganxat  un altre cop a la bici. Ara el Bram es pot passejar tot orgullós amb dues nenes, com si la gent no ens mirés prou quan només en portàvem una...

A punt d'engegar

Ho vam estrenar dissabte passat per anar a una festa. L'anada, de baixada, ràpids com el vent; i la tornada, de pujada, amb el Bram fent cames i les nenes mig adormides. Al final, dues nenes felices (la Lis pujava a la bici per primer cop i s'ho va passar bomba) i els seus pares la mar de contents d'haver recuperat el nostre mitjà de transport preferit.

Coses que vaig dient

Hores d'ara la Nienke s'ha revelat com una autèntica xerraire capaç de fer de ràdio tot el viatge en cotxe fins a Girona. Els espais de silenci de la casa s'han convertit en un motiu de disputa entre la Nienke i jo, i la Lisa també apunta maneres. Ja veig a venir que la competència verborreica en aquesta casa tot just acaba de començar, sort que el Bram no hi participa! Aquí us poso un petit recull de cosetes que he anat sentint els darrers mesos:

Tantes coses a dir i tan poc temps per dir-les

CAUSA-EFECTE

Aquest matí la Nienke s'ha despertat amb mal d'orella, després ha dormit una estona més i quan s'ha tornat a despertar:

JO: Que encara tens mal d'orella?

NIENKE: No, perquè ja no ploro.

D'ON VÉNEN ELS NENS

Amb tantes panxes amb bebè dins que tenim al voltant, i potser en algun lloc el record de la meva panxa (fotografies, vídeos del mòbil, etcètera) no és estrany que això dels bebès, les embarassades i els misteris relacionats tinguin molta importància en els pensaments de la Nienke. Alguns exemples:

NIENKE - Mama com és que a les panxes a vegades hi ha un bebè i a vegades no?

NIENKE - [amb una esponja sobre la panxa:] -Encara no ha nascut, quan surti farà pip-pip-pip [el soroll del microones]

JO [parlant d'un bebè que ha de néixer] - I quan surti serà molt petit i no sabrà fer res.

NIENKE - Serà com un cuquet.

JO - Com un cuquet?

NIENKE - Sense braços ni cames, un capgròs.

NIENKE - Un dia em faré un forat a la panxa, treuré tot el menjar, i seré un bebè [lògic, si menjant et fas gran, treient el menjar...]

LA MAMA DE VEGADES HO SAP TOT...

NIENKE -La Jana m'ha explicat que va anar a un restaurant i li van donar un sugu. Vols que hi anem, a aquest restaurant? [és clar home, ara sé quin és...]

JO -Nienke on has deixat el clip?

NIENKE - L'he perdut.

JO - Vinga busca'l.

NIENKE - Tu em dius fred o calent [és clar, com que sé on és...]

I DE VEGADES LI PUC PRENDRE EL PÈL COM SI RES

[tren que topa contínuament amb la meva cama] 

JO: Ara el maquinista que giri 

NIENKE No, que té mal de gola.

NIENKE [agafant una cosa que no li deixo] -No cal que miris, mama.

EL MÓN A TRAVÉS DELS SEUS ULLS

JO [Tornant dels Pirineus] - Digues adéu muntanyes! Adéu neu! Que a Tarragona no en tenim, eh, de neu i muntanyes?
NIENKE - No, però tenim semàfors. [la urbanita!]

JO - T'ha agradat venir a la muntanya? [quan ja ens n'anàvem de l'hotel d'Andorra on havíem estat ella, el Bram i jo uns dies].
NIENKE - No, un altre dia vull anar a l'altre lloc, que hi havia llit per a la Lisa. [Mama que se li fon el cor]

I finalment, alguns petits entrebancs lingüístics i fòssils que em fan molta gràcia:
Regaladora -> regadora
Pisplau -> sisplau
Grac -> drac
amb sense -> sense (com a "pasta amb sense salsa").
No se m'aguanta la gana (per analogia a "no se m'aguanta el pipí")
Salta'm! -> Fes-me saltar
obrit, treurat, morit -> obert, tret, mort
un llapi (singular de llapis)

I altres que me'n fan menys: la correcció política. No només em diu "i nenes!" cada vegada que jo dic el genèric "nens", sinó que l'altre dia va deixar anar aquesta perla:
- Arriben les caçadores i els caçadors i maten la mare del Bambi.

La nena que volia ser princesa

Dins de la Nienke hi ha una gran contradicció. D'una banda hi ha la Nienke-nena, a la qual li agrada el color rosa, els clips que brillen, les flors, les gomes de princesa, les mitges, les kittys, els cabells llargs de la Rapunzel i els bebès "que no tenen cap any". I de l'altra, la Nienke-nena de la selva, que si veu una tanca s'hi ha d'enfilar, si veu un pal caigut a terra l'agafa per matar dracs, que pica el timbal fins que tots tenim mal de cap, que arrenca flors i desfulla branques, escala arbres i la muralla romana i es tira de cap a la piscina, vol ser diable i castellera i, com que no té por de res, provoca infarts a tothom que la veu en acció (i no diguem la seva mare).

El problema és que combinar les dues Nienkes sol tenir un preu: vestir-la amb la roba que ella vol significa que s'esquinçarà les mitges i perdrà les gomes i els clips; donar-li un nino perquè hi jugui significa perdre'l pel carrer o trobar-te'l tot brut perquè l'ha trepitjat amb la moto o el patinet, i deixar-li "que cuidi la Lisa" sol significar obligar la petitona a córrer un risc important de braç dislocat, perquè la Nienke l'arrossega a estrebades sense cap consciència que la Lisa no és cap nina.

Així que ja ho sabeu: si mai veieu una fadeta dalt d'un arbre, mireu dos cops, i si les mitges amb dibuixets de purpurina ja tenen els dos genolls foradats, es possible que sigui la Nienke.

Amb el "rímmel" corregut després de plorar

Per si de cas algun dia d'adolescent plora i se li corre el rímmel de debò, guardaré aquesta foto: així veurà que als tres anys ja se li corria un rímmel si plorava (encara que aquest "maquillatge" fos pura ronya de jugar al carrer). A més, quantes nenes disfressades de fada són alhora prou bèsties per embrutar-se tant la cara? (no cal ni dir que els peus i les mans estan igual de negres). Ja me la imagino, jugant a rugby tot just sortir de la perruqueria.

Quan la Nienke no mira

El destí dels germans grans és que els petits els desbaratin els plans. Fa setmanes que la Nin guarda, primer en una bosseta (que fins i tot s'enduia al llit) i ara en un pot més gros, coses boniques "per al seu aniversari". Hi ha galetetes, botons, campanetes, picarols i "txutxes" (xupa xups, caramels, ous de xocolata...). Com que per al seu aniversari encara falta bastant, suposo que el pot s'acabarà d'omplir. A no ser que passi gaire sovint com avui, que la Lis l'ha trobat mentre la Nienke era a l'escola i ha decidit inspeccionar-ne els continguts... 

Ai si la Nienke et veiés...

Converses de telecabina

Ara que ja tinc el maleter apamat i roba d'esquí comprada, tenia més mono de muntanya, així que fa un parell de setmanes vam anar a esquiar a Andorra i vam xalar molt. La Nin es va estar cada dia unes quantes hores a la llar d'infants (l'"escola de la neu", en deia ella, i li va agradar molt) i després amb nosaltres, esquiant una miqueta amb el Bram, tirant-se amb trineu, i molt emocionada amb els telecabines ("ascensors amb finestres i sofàs", va explicar per telèfon). I a la tarda, la piscina de l'hotel i una banyera on hi cabia tota la família. 

A punt de fer una baixadeta

Ara bé, la sentència final va ser que li agradava més Cerler, perquè allà sí que hi havia llit per a la Lis. Doncs ja ho sabem, l'any que ve les hem de prendre totes dues!

Ja em perdonareu el mal de coll, però mentre no descobreixi com girar un vídeo que vaig fer amb la càmera de costat, us el penjo així perquè això ja m'ha passat unes quantes vegades i al final no penjo cap vídeo...

I la transcripció del vídeo:

[Parla de la pel·lícula de la Rapunzel:] 

NIENKE: Que el cavall... el nen està darrere del cavall i el cavall li posa les potes al davant, i yo me caigo de culo. [efecte sonor de caure].

BRAM: I llavors fa així el cavall [rebufa].

JO: I què fa amb el nas el cavall?

BRAM: Olora, no? Com un gos?

NIENKE: Sí. I després del cavall ve la Rapunzel que és un bebè i la ve a buscar la tonta [la bruixa dolenta] i llavors yo me caigo de culo [efecte sonor].

JO: Tu caus moltes vegades de culo.

NIENKE: [reflexiva] Quan corro, només.