La nena que volia ser princesa

Dins de la Nienke hi ha una gran contradicció. D'una banda hi ha la Nienke-nena, a la qual li agrada el color rosa, els clips que brillen, les flors, les gomes de princesa, les mitges, les kittys, els cabells llargs de la Rapunzel i els bebès "que no tenen cap any". I de l'altra, la Nienke-nena de la selva, que si veu una tanca s'hi ha d'enfilar, si veu un pal caigut a terra l'agafa per matar dracs, que pica el timbal fins que tots tenim mal de cap, que arrenca flors i desfulla branques, escala arbres i la muralla romana i es tira de cap a la piscina, vol ser diable i castellera i, com que no té por de res, provoca infarts a tothom que la veu en acció (i no diguem la seva mare).

El problema és que combinar les dues Nienkes sol tenir un preu: vestir-la amb la roba que ella vol significa que s'esquinçarà les mitges i perdrà les gomes i els clips; donar-li un nino perquè hi jugui significa perdre'l pel carrer o trobar-te'l tot brut perquè l'ha trepitjat amb la moto o el patinet, i deixar-li "que cuidi la Lisa" sol significar obligar la petitona a córrer un risc important de braç dislocat, perquè la Nienke l'arrossega a estrebades sense cap consciència que la Lisa no és cap nina.

Així que ja ho sabeu: si mai veieu una fadeta dalt d'un arbre, mireu dos cops, i si les mitges amb dibuixets de purpurina ja tenen els dos genolls foradats, es possible que sigui la Nienke.

Amb el "rímmel" corregut després de plorar

Per si de cas algun dia d'adolescent plora i se li corre el rímmel de debò, guardaré aquesta foto: així veurà que als tres anys ja se li corria un rímmel si plorava (encara que aquest "maquillatge" fos pura ronya de jugar al carrer). A més, quantes nenes disfressades de fada són alhora prou bèsties per embrutar-se tant la cara? (no cal ni dir que els peus i les mans estan igual de negres). Ja me la imagino, jugant a rugby tot just sortir de la perruqueria.