Coses que vaig dient

Hores d'ara la Nienke s'ha revelat com una autèntica xerraire capaç de fer de ràdio tot el viatge en cotxe fins a Girona. Els espais de silenci de la casa s'han convertit en un motiu de disputa entre la Nienke i jo, i la Lisa també apunta maneres. Ja veig a venir que la competència verborreica en aquesta casa tot just acaba de començar, sort que el Bram no hi participa! Aquí us poso un petit recull de cosetes que he anat sentint els darrers mesos:

Tantes coses a dir i tan poc temps per dir-les

CAUSA-EFECTE

Aquest matí la Nienke s'ha despertat amb mal d'orella, després ha dormit una estona més i quan s'ha tornat a despertar:

JO: Que encara tens mal d'orella?

NIENKE: No, perquè ja no ploro.

D'ON VÉNEN ELS NENS

Amb tantes panxes amb bebè dins que tenim al voltant, i potser en algun lloc el record de la meva panxa (fotografies, vídeos del mòbil, etcètera) no és estrany que això dels bebès, les embarassades i els misteris relacionats tinguin molta importància en els pensaments de la Nienke. Alguns exemples:

NIENKE - Mama com és que a les panxes a vegades hi ha un bebè i a vegades no?

NIENKE - [amb una esponja sobre la panxa:] -Encara no ha nascut, quan surti farà pip-pip-pip [el soroll del microones]

JO [parlant d'un bebè que ha de néixer] - I quan surti serà molt petit i no sabrà fer res.

NIENKE - Serà com un cuquet.

JO - Com un cuquet?

NIENKE - Sense braços ni cames, un capgròs.

NIENKE - Un dia em faré un forat a la panxa, treuré tot el menjar, i seré un bebè [lògic, si menjant et fas gran, treient el menjar...]

LA MAMA DE VEGADES HO SAP TOT...

NIENKE -La Jana m'ha explicat que va anar a un restaurant i li van donar un sugu. Vols que hi anem, a aquest restaurant? [és clar home, ara sé quin és...]

JO -Nienke on has deixat el clip?

NIENKE - L'he perdut.

JO - Vinga busca'l.

NIENKE - Tu em dius fred o calent [és clar, com que sé on és...]

I DE VEGADES LI PUC PRENDRE EL PÈL COM SI RES

[tren que topa contínuament amb la meva cama] 

JO: Ara el maquinista que giri 

NIENKE No, que té mal de gola.

NIENKE [agafant una cosa que no li deixo] -No cal que miris, mama.

EL MÓN A TRAVÉS DELS SEUS ULLS

JO [Tornant dels Pirineus] - Digues adéu muntanyes! Adéu neu! Que a Tarragona no en tenim, eh, de neu i muntanyes?
NIENKE - No, però tenim semàfors. [la urbanita!]

JO - T'ha agradat venir a la muntanya? [quan ja ens n'anàvem de l'hotel d'Andorra on havíem estat ella, el Bram i jo uns dies].
NIENKE - No, un altre dia vull anar a l'altre lloc, que hi havia llit per a la Lisa. [Mama que se li fon el cor]

I finalment, alguns petits entrebancs lingüístics i fòssils que em fan molta gràcia:
Regaladora -> regadora
Pisplau -> sisplau
Grac -> drac
amb sense -> sense (com a "pasta amb sense salsa").
No se m'aguanta la gana (per analogia a "no se m'aguanta el pipí")
Salta'm! -> Fes-me saltar
obrit, treurat, morit -> obert, tret, mort
un llapi (singular de llapis)

I altres que me'n fan menys: la correcció política. No només em diu "i nenes!" cada vegada que jo dic el genèric "nens", sinó que l'altre dia va deixar anar aquesta perla:
- Arriben les caçadores i els caçadors i maten la mare del Bambi.