La Nienke té mòbil

Hi ha hagut tot de novetats darrerament, la més cridanera de les quals potser és la Halley, però una que ha canviat com de la nit al dia la vida d'una personeta d'aquesta casa és un aparellet que pot accedir a tot el coneixement humà, cap en una mà i el fem servir per veure vídeos de gatets (per explicar-ho amb un acudit que li va agradar molt a l'opa): el mòbil.

I com que la Nienke té mòbil, el fa servir. I a banda de tots els TikToks del món, també fa les seves pròpies fotos (com aquesta tan maca de la cosineta).

Post(pre)confinament: escenes quotidianes

Han estat uns mesos estranys, i a pocs dies de començar el curs escolar, encara no gosem parlar-ne en passat. A casa nostra, la sensació ha estat d'un estiu molt llarg. Els mesos de confinament, vam trobar a faltar la vida social i l'aire lliure (sobretot la Nin i jo) i temps per fer tot el que m'havia proposat. Però almenys nosaltres sempre treballem a casa i per tant el tema teletreball amb nens el portem mig bé; a costa, no cal ni dir-ho, de més hores de pantalla de les que jo voldria. En tot cas, en aquest sentit, del confinament sempre ens quedarà l'anglès: després d'aquests mesos, les dues el parlen la mar de bé, i la Nienke ja em corregeix l'accent i tot! (Grrr).

Ben poc abans del confinament la Lisa va fer aquests dibuixets d'escenes quotidianes que m'agraden molt. Per desgràcia se'm van mullar i n'hi ha uns quants que ja no es veuen. Aquests són els més ben preservats:

A dalt: La mama intenta fer mitja mentre el papa i les nenes fan guerra de pessigolles. El trosset esquerre, el dibuixet de mi amb la gota i la manta de quadres que feia pel Martí, és el meu preferit de tots.

A baix: Pocs dies abans del confinament, vam anar de compres. El dibuix sóc jo ensenyant un maniquí, a l'esquerra la Nienke amb els auriculars posats (i cara de no agradar-li el que jo ensenyo) i a la dreta, el papa i la Lisa morts d'avorriment (com podeu veure, porten esperant 1 HORA, i la Lisa ja dorm i tot).

A dalt: Hora d'anar a dormir. Curiosament llavors no teníem gat: la Lisa el va afegir avançant-se als esdeveniments. A l'escena el Bram intenta fer un petó a la Lisa (que és a la llitera de dalt) mentre la Nienke es queixa d'alguna cosa que ha caigut al seu llit (PUM).

A baix: Clarament, una partida que havia guanya la Lisa, i una Nienke indignada.

Carnaval

No he estat mai gaire carnavalera i recordo amb bastant disgust que la mestra de tercer i quart ens obligava a pintar-nos la cara. Fins i tot un any que vaig anar de taula (!) va decidir que m'havia de pintar les galtes de groc perquè eren les bombetes del llum (portava la pantalla del llum al cap. La disfressa deu sonar estranya però era fantàstica, caldria veure si n'hi ha alguna foto).

Mentrestant he descobert que el secret del Carnaval és tenir-ne ganes. No me'n surto cada any però de tant en tant hi ha una disfressa o un grup de gent que t'engresca i aconsegueixes que et vingui de gust sortir en forma d'alter ego amb vareta de bruixot o uniforme d'escolar japonesa. 

Aquí teniu el Harry (ja sense ulleres), la Ginny, el Ron
 i la fantasma del lavabo (ella sí, amb ulleres)

Enguany no faig promeses, però almenys ja hem començat a escalfar motors amb el dia dels pentinats esbojarrats a l'escola. Com podeu veure, a la família tenim grans artistes (ho puc dir perquè jo no sóc), i entre tots han preparat un esmorzar deliciós de llet amb magdalenes.

El colze de la Nienke

L'octubre de l'any passat vam tenir un bon ensurt amb la Nin, que es va trencar el colze amb bastanta mala llet en una caiguda al rocòdrom, i com que encara continuem amb rehabilitació perquè la mobilitat no està recuperada, me'n recordo cada dia.

Just un moment abans de la caiguda

Després de caure d'aquí, amb un colze com una pilota de tennis, la van portar a l'hospital, on es va haver de passar dues nits amb una operació entremig. Des de llavors porta uns cargols que d'aquí a uns mesos li trauran.

Ara ja us podeu imaginar que, impacient com és, el mateix matí que la van donar d'alta va voler anar-se'n directament a l'escola per ensenyar la seva radiografia i explicar la seva història.

A l'esquerra, la fractura, i a la dreta, l'estat actual

Escenes quotidianes

De vegades hi ha fotos sense nenes que diuen molt d'elles. En aquesta època de la meva vida plena de TikToks (l'una), Powerdirectors (l'altra) i selfis (totes dues), n'he triat justament dues on elles no hi surten, però que expliquen coses del nostre dia a dia.

1)

Vas a comprar bolets i conill expressament perquè tens un matí de cap de setmana lliure i cuinaràs. Fas un arròs que et queda boníssim. Observeu al racó dels fogons un cassó petit amb aigua: és per bullir l'arròs blanc de les nenes, que l'arròs "amb coses" no els agrada...

2) Tens una impressora nova i grossa que ha arribat amb una caixa enorme. Comentes que un dia vas fer un post al blog sobre jugar amb caixes (aquest). De seguida busquen una altra caixa per tenir-ne dues i fer-se cadascuna una caseta ben còmoda i decorada... des d'on mirar la tele. Amb el nom, per no confondre's.

L'holandès

"Els nens són com esponges", diu la gent, i potser és veritat que són com esponges comparant amb els adults, però també és veritat que les llengües que no són la d'immersió a l'escola no s'aprenen sense esforç. A banda que son pare els hi parla sempre en holandès, hem fet l'esforç que mirin la televisió en holandès, de llegir-los contes en holandès i d'anar a Holanda i rebre visites d'Holanda sovint... i tot i així no tenen el nivell de les llengües de l'escola, i en el cas de la Lis, l'holandès està molt amanit d'anglès, que últimament és l'idioma que per qüestió d'oferta a Netflix ens desplaça l'holandès a la tele. Però sempre vas pensant que en algun lloc, dorment, hi ha d'haver tots els coneixements passius acumulats al llarg dels anys, i quan surt a la llum, t'adones que tant d'esforç no ha estat inútil. 

Per a mi un d'aquests moments ha estat aquest estiu, quan vaig veure la Nin jugant a Codi Secret (un joc que la gràcia que té és als sinònims, homònims i relacions culturals/lingüístiques) en holandès, envoltada d'holandesos adults, sense intervenció dels seus pares. 

Ella no s'agrada a la foto però jo estic tan orgullosa d'ella que encara la trobo més guapa que de normal.

La Nin, "dictant" i controlant el temps

Ulleres

D'aquest hivern passat tenim una novetat important. Ulleres! Com que els pares i la germana no en portem, l'astigmatisme + hipermetropia de la Lis ens havia anat passant desapercebut. Però finalment, arran d'una revisió a l'escola, vam anar a parar a l'òptic i des de llavors tenim una nena molt feliç amb les seves ulleres. I haurà estat la primera de la casa en portar-ne, abans que arribin les de vista cansada: això, als petits no els passa sovint!

Aquestes van ser les que va decidir quedar-se