Achievement unlocked

En la petita història de casa nostra, el 29 d'abril de 2013 serà el dia que la Lisa va fer la gesta de convertir-se en la primera nena de la seva classe a fer un pipinet a l'orinal. És molt aviat (té vint mesos) i no vol dir que ara comencem a treure-li el bolquer, però és una cosa que omple d'orgull i que expliques a tothom que truca (pobres). No vull caure en tòpics sobre com passa el temps ni que els nens petits es fan grans, però per casualitat això passava el mateix dia que el meu tiet em va recomanar començar a pensar en meva pensió (de fet em va donar cinc anys de marge, però em permetreu la llicència literària), o sigui que és gairebé inevitable. Així que aquí ho teniu: passa volant. Ja està dit.

No és el mateix dia, ja fa temps que li interessen els orinals

Tinc tanta sort

Tens la sort que pots comptar que dissabte farà bon temps. Tens la sort que les estones que no treballes no tens cap altra obligació que mirar que les teves filles estiguin felices. Tens la sort que t'has pogut permetre un passi per a Port Aventura. Tens la sort que tens amics que també hi van. Tens la sort que t'ho has passat la mar de bé al dinar i que saps que la resta de la tarda serà un èxit rodó. Però no te n'adones de res de tot això. Tot és normal. És el teu dia a dia, la mena de coses que fas sense pensar, perquè per a tu són evidents, perquè no et planteges (ni vols) que la vida pot ser diferent.

Una estona més tard, en un entorn ple de colors cridaners i de nens contents, algú del teu grup s'atura a saludar a una desconeguda. La desconeguda porta una cadireta, i a la cadireta, una nena amb mascareta i un d'aquells mocadors al cap que saps (tens tanta sort, que només ho saps perquè ho has vist a la tele) que a sota tenen un caparró calb. Després t'expliquen que la nena té leucèmia, que ja li han fet tres transplantaments, que ja no hi ha res més a fer. I t'aguantes les ganes de plorar per aquella desconeguda de qui no saps ni el nom, de qui no t'imagines (ni vols) com deu ser el seu dia a dia, i te les aguantes perquè tens tanta, tantíssima sort, que el teu principal problema en aquell moment és que la teva filla no et vegi trista perquè la seva felicitat no s'enterboleixi ni un moment.

Això sí, de cop ets més conscient de la sort que tens.

Primavera

Els dies s'allarguen, la Nin no vol portar jaqueta, sembla que la tos de cada hivern va quedant enrere... la ciutat s'il·lumina, la gent té més ganes de fer coses, i els espais a l'aire lliure tornen a ser practicables. Hem posat dues tires d'herba artificial a la terrassa de darrere i així ara hi tenim una zona de joc a la vista dels ordinadors. I a aquesta zona de joc, dues nenes que, quan no tenen gana ni son ni cap altre problema urgent, comencen a compartir jocs, coixí, i manta preferida.

Felicitat encomanadissa

Les guerres de la roba

La Nin fa temps que té clar quina roba li agrada i quina no, i pobre de qui intenti posar-n'hi de la que no vol. Tres dies per setmana ha d'anar amb la roba de gimnàstica, i els altres dos dies d'escola, m'imposo força; a canvi, els caps de setmana li deixo llibertat perquè es remeni l'armari i decideixi ella mateixa què vol i, si el resultat no és massa escandalós (com que no té mai fred, no "necessita" mai jerseis, ella), surt de casa amb el que ella tria, per molt que els modelets de vegades facin mal als ulls o ja et vingui fred només de veure'ls. De tant en tant aventuro algun comentari: "les sandàlies se t'embrutaran de fang, perquè ha plogut" o "si se't fa un forat a les mitges les llençarem", gairebé sempre tinc raó perquè tot el que li dic és sentit comú, però aquí no escarmenta ningú. 

Perquè us en feu la idea: aquest és el seu modelet de calçotada de 3 de març. I la veritat és que la faldilla va sobreviure i ella tampoc no sembla que s'hagi refredat, així que d'escarment, aquesta vegada, ben poc.

Encara tinc respostes per tot

Aquesta nena ho vol saber tot

Un dia s'acabarà, però de moment a ulls de la Nin sóc més sàvia que cap enciclopèdia.

NIN - Mama el nen Jesús ja es va morir?
JO - Sí.
NIN - El Jan diu que no és mort.
JO - Sí, fa un munt de temps que és mort.
NIN - I s'ha convertit en pols? [cosa que jo havia explicat un altre dia]
JO - Sí.
NIN - La Maria diu que els que es moren val al cel.
JO [moment d'inspiració:] - Esclar, perquè quan bufa el vent s'emporta la pols cap a dalt.
NIN - Fins a les estrelles i els planetes!

Cuetes

Per no caure en falses modèsties, diré directament que les meves nenes tenen uns cabells molt bonics, sobretot perquè són tan cridaners (sempre explico que aquí les trobo de seguida, mentre que a Holanda les perdo contínuament entre altres nens, molts dels quals són més rossos que elles). 

Però també és veritat que són uns cabells de mala qualitat, molt finets, que de seguida s'emboliquen i que són bastant dramàtics de pentinar cada matí. Per això totes dues han desenvolupat una mania terrible a rentar-se el cap (la Nienke acostuma a demanar mullar-se els cabells sense rentar-se'ls) i al raspall dels cabells (si no m'hi acosto amb el seu, el blanc, no cal ni que ho intenti). 

I això fa que aquestes nenes amb els cabells tan bonics tinguin els pentinats més simples, sense clips ni gomes ni cuetes ni trenetes, ni els cabells gaire llargs, i per això fa tanta il·lusió quan un dia de cop decideixen deixar-se pentinar i les porto, com avui, així de fantàstiques. Deu ser que s'acosta Carnaval?

Foto d'èxit assegurat

Lletres i puntets

Les lletres

Enguany a l'escola la Nienke i els seus companys encara no comencen a escriure, però van practicant lletres i la veritat és que els interessa molt. La Nin ja li veu utilitat i firma els seus dibuixos i de tant en tant em demana que li dicti coses (típicament, el nom de la persona a qui vol regalar el dibuix). Però altres vegades quan em demana que li dicti, el que té a la mà és el meu mòbil, i hi ha alguna persona, com per exemple la tieta, que es troba missatges com aquest:

La dels puntets, en canvi, és la Lis. Dimarts vaig descobrir uns granets a la panxa, dimecres s'havien anat escampant i aquest matí ja ho hem vist clar: varicel·la! Per sort, com que ja portava la primera vacuna, sembla que l'ha agafat en versió light, no ha tingut febre i només es grata els granets quan hi té accés fàcil, però si porta roba, sembla que no li molesta. Ara, fa peneta igual!