No són del mateix color

L'altre dia una gent que coneix la Nienke em van veure amb la Lisa i em van dir: "deu ser la germaneta de la Nienke, no?, tan rosseta...". I sí, la Lisa és  rosseta. I blanqueta. I la Nienke és blanqueta, també, i rosseta. Però no són del mateix color, encara que molta gent no se n'adona fins que no les veuen l'una al costat de l'altre. A l'estiu es veu més, però. Els cabells de la Nin es tornen més blancs pel sol, i la pell se li posa morena. La Lis continua amb el color de l'hivern; uns cabells rossets, però no tant, i una pell de porcellaneta que es crema per poc que ens despistem, i que en tot cas es posa vermella, no pas morena. I ara a l'estiu el contrast és més cridaner. De vegades, pel carrer o a la piscineta que els hem posat a la terrassa per combatre aquest estiu inclement que ens ha tocat enguany, me les miro i em sobta, aquesta diferència de color.

Cadascú el seu color

Petites nastiqueres

El Nàstic ha pujat a segona A i avui se'n celebrava l'ascens. Per això avui es passejava pels carrers de Tarragona aquest nano romà i les nenes han corregut a fer-s'hi una foto. No crec que serveixi perquè s'animin a anar a l'estadi l'any que ve (en veure els jugadors la Nin ha declarat que "l'únic jugador important és el Messi, aquests no"), però almenys han accedit a baixar a la plaça a celebrar el retorn a una categoria amb cara i ulls. La Lisa fins i tot vestida del Nàstic ("mira un altre nàstic", anava dient cada vegada que veia algú amb la samarreta), i ha dit que demà volia anar vestida així a l'escola.

Mobilitat

Una de les coses que milloren a mesura que les nenes es fan grans és la mobilitat. Et pots oblidar de cotxets i cadiretes, tant de les de passeig com (algun dia!) de les de cotxe. A Holanda tenim unes bicis plegables que ens van molt bé per anar d'un lloc a l'altre, però fins ara teníem el problema que les bicis plegables no poden portar cadiretes, i que per portar la Lis en necessitàvem, i per tant ens havien de deixar una bici normal, que no pots portar fàcilment al tren. Però en aquest últim viatge vam fer la prova del portaequipatge i sí!, el personatget va demostrar que ja és gran i sap aguantar les cametes aixecades perquè no se li fiquin els peuets entre els radis de la roda. Així que vam poder anar la mar de còmodes de punta a punta d'Amsterdam. D'aquí a ben poc ja podrà anar de costadet com la Nin i tot això que haurem guanyat en seguretat.

Passeget de prova

Colònies

Coses que a casa no fas

Alguns dels millors records que tinc de petita eren les colònies, tant les d'estiu com les de l'escola, així que quan va aparèixer l'oportunitat, no podia dir-li a la Nienke que no. Però com que tampoc podia evitar trobar-la petita i preocupar-me per la combinació nena eixelebrada/penya-segats, la veritat és que l'element decisiu per enviar-la va ser que ella ho tenia claríssim i se'n moria de ganes, i veure amb quina emoció va saltar del cotxe en pic que va descobrir la monitora em va demostrar que havíem fet bé. I com que ha tornat absolutament feliç i amb un sobrenom (Miss Betadine) que només et guanyes fent el boig camp a través sense parar, ara estic segura que la vam encertar. Que no només és valenta ella, eh, també té una mama valenta! (i el papa, més, que ell ho va veure clar des del començament).

Guanyant-se el sobrenom

Pollets

Els ous que tenen a la classe de la Mulassa es van començar a esquerdar ahir i avui per la incubadora es passejava el primer pollet. La Lis ja ens havia explicat amb molta il·lusió que tindrien pollets, però crec que fins que no ho ha vist amb els seus propis ulls no s'ho ha cregut del tot. I després no hi havia manera que anés a penjar la bata, de l'emoció que tenia de veure la bestiola i un ou que es movia sol i que suposo que al llarg del dia es deu haver acabat d'obrir.

El primer pollet ha nascut aquesta matinada

Ja em perdonareu la foto dolenta, però és que és d'acció, que al voltant de la incubadora hi havia tot de nens i pares i prou que m'ha costat fer-ne una que no sortís moguda i s'hi vegi ma filla!

Extraescolars

No vull carregar les nenes d'extraescolars, però la veritat és que hi ha moltes coses interessants, i voldries que les fes totes. Com que a més la Nienke té energia per parar un tren, ja des de ben petita li hem anat buscant coses, amb més o menys èxit, fins a trobar un equilibri entre diferents activitats, i també amb alguns dies lliures entremig, que sembla que li prova. Va deixar el patinatge que feia l'any passat, no van triomfar les manualitats, ha continuat anant a ballar, i des de fa uns mesos hi hem afegit música (timbal, no cal ni dir-ho). Si us sembla molt, és que no sabeu quanta energia té aquesta nena. I a més en falta una, l'activitat estrella, i l'única que fa dos dies: l'escalada. 

Amb això jo ja jugava sobre segur, perquè és l'activitat perfecta per a ella, que ja des de molt petita havia sigut una nena grimpaire, i quan vaig descobrir que existia, no ho vaig dubtar gens. Ara serà també el tema principal de les seves primeres colònies "de gran", sempre que jo aconsegueixi sobreposar-me a l'angoixa d'imaginar-me-la per aquells penya-segats, atabalada com és!

Us asseguro que enfilar-se fins aquí no és gens fàcil

La Nin repartint consells

La Lisa també vol, és clar.
La cara de concentració ja la té...

D'avui no passa

És una d'aquelles frases mantra. Vas esquivant piles de roba bruta i neta, joguines desordenades, la carcassa de l'ordinador que se't va morir la setmana passada, botes d'esquí, brossa per llençar, quadres per penjar, pòsters per emmarcar, i te la vas repetint. Però també s'aplica a coses que no et trobes davant del nas cada dia, i que per això mateix, encara s'allarguen més: triar fotos de les nenes, ordenar fons d'armari, reorganitzar la cuina, buscar un ordre lògic als llibres perquè t'hi càpiguen, trobar lloc a les joguines noves, classificar papers... i escriure al blog. Surto de la pausa més llarga, i no perquè ja no tingui ganes d'escriure; s'hi han sumat una època de molta feina, i la mort del meu disc dur, amb la qual es van perdre dues entrades ja escrites i ben carregades (de les de diccionari, cosa que fa que sigui de molt mal pair). 

Però aquestes nenes no esperen a ningú. No parem de fer coses i n'hi ha moltes que valdria la pena compartir aquí. Perquè l'ordre lògic no quedi més destarotat encara, permeteu-me fer un salt temporal i tornar enrere fins al Nadal, encara que ja som a febrer. I els propers dies intentaré posar-me al dia de gener, que ha estat un mes ple de coses xules, i potser encara aconseguiré parlar del febrer abans del març. 

No vull que escriure el blog sigui una obligació. Mentre picava aquestes paraules i triava les fotos ja em sentia culpable perquè és una estona que em menjo a la feina i, per tant, a les meves hores de son. Però és que feia massa dies, i així, encara que sigui una cosa senzilla, almenys publico una entrada. D'avui no passa.

Obrint els primers regals

Al cap de res la nina ja estava despullada i amb la trena desfeta

Quan hi ha molta gent, la Nin sempre es busca refugis
i sovint acaba sota d'alguna taula

Final d'un dia esgotador