Van passant coses. En aquest estiu tan llarg, de vuit setmanes de Nienke i sis setmanes de Lis sense escola ni casal, hem tingut temps de molt, tant a casa com a fora. La combinació amb la feina no ha estat fàcil; en això tenim terreny de millora per a l'any que ve. Però ara que ha arribat la tardor i es passen tantes hores a l'escola, la veritat és que les enyoro i que el moment que més m'agrada de tot el dia és anar-les a buscar i veure que estan contentes i que s'ho han passat bé i no m'han hagut de trobar a faltar a mi. Enguany és any de canvis, a l'escola; la Lisa a l'escola de grans (encara amb poca convicció, però sense llàgrimes) i la Nin a primària, on les coses ja es van tornant serioses i els espais de joc eixelebrat es redueixen. En fi, si més no, espero que haver començat l'escola em servirà per trobar el moment de fer unes quantes entrades per explicar coses de l'estiu. I coses que vagin passant, és clar, que per sort no parem de tenir-ne de noves per explicar.
|
A punt de sortir de casa |
|
Hi ha passos que més val fer acompanyat |
Que guapes estan! jo si q les anyoro :_(
ResponEliminaNosaltres a tu també :***
ResponEliminanoves generacions, tan maques i felices!!!!
ResponElimina