Els dies vénen i se'n van

M'agraden les paraules, però sóc poc de música i poc de poesia. Suposo que aquestes dues últimes coses estan relacionades, però en canvi em fa la sensació que topen amb la primera, com peces de puzzle que no encaixen. Per sort, tinc a mà amics que omplen els buits, i avui un d'ells m'ha fet adonar que comença l'any Vinyoli, i per fer-ho ha compartit aquest poema tan bonic que es veu que ha trobat a la llar d'infants del seu fill, i que jo li robo per a aquesta entrada.

Sovint, sovint, l'home s'oblida

del més secret i del més gran.

Com un infant juga a la vida

i s'embriaga del seu cant.

Els dies vénen i se'n van.

Nenes que juguen a la vida