Una de les coses que em fan més il·lusió de la criança és anar a llocs amb les nenes, intentar que tinguin el màxim d'experiències perquè se'n puguin recordar de grans, tot i que corro el risc que surtin desmemoriades, és clar. El que passa és que sembla que tot d'elements s'hagin aliat per posar-m'ho difícil.
D'una banda, les hores de dormir de la Lisa, que són absolutament sagrades: al migdia i cap a les vuit del vespre, les piles s'acaben i necessita un llit. No cal que sigui el seu llit de casa, però ha de ser un lloc pla, fosc i silenciós; res de dormir en cotxes, cadiretes, banc d'un restaurant, etcètera. No em queixo eh, que és un encant que de les vuit del vespre dorm fins a les nou del matí sense donar senyals de vida; però ha de ser en un llit. I això ens complica sortides a la muntanya i excursions de dia.
D'altra banda, la vida d'autònom, que fa coses com ara que jo des de principis de maig i fins a final de juny hagi de dedicar gairebé totes les hores de vetlla (i algunes de les de son) a la feina. Justament ara que els dies són tan agradables i els esdeveniments de tota mena es multipliquen.
Així que al final acabem sortint molt menys del que jo voldria, i en lloc d'aquells caps de setmana de casa rural, Girona i Prades que jo m'havia promès després d'un hivern amb massa poc Pirineu, ens hem dedicat a fer sortidetes de proximitat (i Holanda, que és una proximitat menys geogràfica però a casa nostra compta com a proximitat igualment).
Algunes coses que hem fet, que mereixerien post propi però avui no tinc temps:
guapíssimes, com sempre! i segur que encantades amb totes aquestes experiències que els apropeu :)
ResponElimina