Camps de flors

Hem vingut a passar uns dies a casa de l'oma i l'opa. Com sempre, venim amb una agenda que semblem ministres: entre visites a família i amics, la feina nostra de cada dia i algunes excursions obligatòries que només podem fer aquí (com la dels camps de flors si és primavera, o la visita a l'Artis, o les compres al Hema), al final no descansem gens... sort que tard o d'hora acabem tornant a casa!

En fi, que fa un parell de dies vam anar a veure els camps de colors. Des del cotxe a la Nienke no li van cridar gaire l'atenció; li agrada tan poc anar lligada a la cadireta que només volia tornar a casa. Però després ens vam ficar en unes carreteretes petites on va poder anar a la falda del papa (des de llavors fa perfectament la distinció entre "carretera gran", on ha d'anar lligada, i les "carreteres petites", on potencialment pot anar amb son pare). De totes maneres, el que realment va triomfar va ser quan la vam deixar baixar del cotxe, descalçar-se (la terra dels pòlders és una sorra fina com de platja, perquè fins que no els van dessecar, els pòlders eren terra submergida sota el mar) i collir flors. 

Ara, que ningú no s'imagini que després tinguéssim un ram per posar a la taula del menjador: la Nin tenia altres plans per a les flors!