dimecres, 20 d’abril de 2011

Aprenent a parlar (IV)

Sembla que compta, i potser és això el que fa: sap comptar fins a cinc
Una de les nostres paraules preferides, "panè", ha desaparegut del diccionari de la Nienke. Per sort n'han aparegut de noves, com una que sentim molt i que diu molt clara: pisplau (si us plau)

Associacions:
Si li pentino els cabells amb el raspall de bebè (que no desfà nusos ni res), em diu molt feliç:
- Aquest no té ungles!

Si passa el cotxe que neteja els carrers:
-Mama el cotxe fa pipí!

Petits discursets:
- Mama 'xeca't, vés buscar el mòbil, ara véns.
[Això és quan jo encara dormo i ella està desperta, ve al meu llit i vol mirar vídeos al meu mòbil]

Alguns problemes morfològics:
- no m'agrada a l'sputnik, a mi sí m'agrado
- caiu, m'agrado
- la mama i la nienke tusoles, l'sputnik tusola 
- m'ajuda'm!

Arriba la nova calaixera, els camàlics deixen els calaixos a terra i la Nienke s'ho mira des d'una distància i pregunta, esperançada: "Es toca?"

També tenim petites converses:
- Mama, on ets?
- Al vàter!
I ella amb to il·lusionat, anticipant un joc:
- Amagada?

Un dia que em va veure treure unes bótes que tinc de colors verd, blau i groc, molt cridaneres. Li van encantar, i no volia deixar-me-les posar a mi, sinó quedar-se-les per a ella. La frase exacta va ser:
- La Nienke posa, aquestes sabates tan bonics, mica grans.

I una cosa que li fa molta gràcia és afegir vocals per tot arreu (potser es pensa que parla castellà?). Diu, per exemple: castello, Sputniku, xumete, osete...

2 comentaris:

  1. quina gràcia, Maria! molt bo el recull que estàs fent! :) a mi també m'ha sabut greu que la meva neboda cada cop digui millor TIETA i hagi abandonat el TIETIA que tan m'agradava...!

    ResponElimina
  2. molt maco perque tot aixó, encara que sembli mentida, després s'oblida!

    ResponElimina