Aprenent a parlar (IV)

Sembla que compta, i potser és això el que fa: sap comptar fins a cinc

Una de les nostres paraules preferides, "panè", ha desaparegut del diccionari de la Nienke. Per sort n'han aparegut de noves, com una que sentim molt i que diu molt clara: pisplau (si us plau)

Associacions:

Si li pentino els cabells amb el raspall de bebè (que no desfà nusos ni res), em diu molt feliç:

- Aquest no té ungles!

Si passa el cotxe que neteja els carrers:

-Mama el cotxe fa pipí!

Petits discursets:

- Mama 'xeca't, vés buscar el mòbil, ara véns.

[Això és quan jo encara dormo i ella està desperta, ve al meu llit i vol mirar vídeos al meu mòbil]

Alguns problemes morfològics:

- no m'agrada a l'sputnik, a mi sí m'agrado

- caiu, m'agrado

- la mama i la nienke tusoles, l'sputnik tusola 

- m'ajuda'm!

Arriba la nova calaixera, els camàlics deixen els calaixos a terra i la Nienke s'ho mira des d'una distància i pregunta, esperançada: "Es toca?"

També tenim petites converses:

- Mama, on ets?

- Al vàter!

I ella amb to il·lusionat, anticipant un joc:

- Amagada?

Un dia que em va veure treure unes bótes que tinc de colors verd, blau i groc, molt cridaneres. Li van encantar, i no volia deixar-me-les posar a mi, sinó quedar-se-les per a ella. La frase exacta va ser:

- La Nienke posa, aquestes sabates tan bonics, mica grans.

I una cosa que li fa molta gràcia és afegir vocals per tot arreu (potser es pensa que parla castellà?). Diu, per exemple: castello, Sputniku, xumete, osete...